Autor de novel·les històriques com El asesino de Pitágoras, Marcos Chicot ha estat finalista del premi Planeta amb El asesino de Sócrates, una obra que fusiona intriga amb el gènere històric.
L’objectiu de la novel·la segons assenyala Chicot és ‘entretenir i aprendre’.
Chicot a dedicat la novel·la a la seva filla Lucia que té síndrome de down i gràcies a ella va obtindre les forces necessàries per deixar-ho tot i dedicar-se a escriure.
Entrevista i fotografies Jordi Milian
Sens dubte era temerari. La veritat és que quan va néixer la meva filla Lucía, amb síndrome de Down, vaig decidir aparcar les meves carreres d’economista i psicòleg clínic per intentar escriure una novel·la que podria servir per al seu futur. Portava quinze anys escrivint però hi havia una novel·la en el meu cap que pensava que podia ser molt potent, però que necessitava tot el meu temps i era incompatible compaginar-ho amb altres feines. Llavors vaig decidir intentar-ho i després de tres anys vaig acabar ‘El asesinato de Pitágoras’.
I va ser la novel·la que precisament va presentar al Planeta fa uns anys.
Llavors vaig quedar en quarta posició però no la van publicar i vaig decidir fer-ho pel meu compte i es va convertir en l’ebook en castellà més venut del món.
Llavors van arribar les editorials que ara si que volien publicar-me i la novel·la va fer el salt al paper publicant-se en diversos països.
Després em vaig plantejar una novel·la encara més ambiciosa i així va néixer ‘El asesinato de Sócrates’ i de nou vaig tornar a intentar-ho i no m’ha anat gens malament perquè he quedat finalista del Planeta.
Amb les seves novel·les vol entretenir però també apredre. Com s’aconsegueix aquest equilibri?
Per això m’exigeix tant esforç escriure les meves novel·les amb jornades maratonianes i trigar tres anys a escriure ‘El asesinato de Sócrates’.
La premissa número u és que el lector no s’esforci i que no se n’adoni que està aprenent però sí que un cop finalitzada la lectura pensi en tot el que ha après.
Intento buscar un rigor extraordinari de reconstrucció i no em permeto ni la més mínima llicència.
Però la premissa numero u, és que el lector no s’esforci perquè sinó deixar de llegir la novel·la. El lector vol entretenir-se i evadir-se, en definitiva el mateix que jo vull com a lector.
Intento que el llibre tingui un ritme semblat a les sèries de televisió i que siguin molt visuals amb capítols curts. Jo vull lectors amb bosses sota els ulls que no puguin deixar de llegir.
És molt més complicat quan afegeixes una reconstrucció històrica amb un personatge com Sòcrates. Jo intento fer moltes revisions per aconseguir tot això.
El seu gran projecte literari és la recreació de la Grècia clàssica.
He intentat fer la millor reconstrucció possible de la Grècia clàssica i que tingui totes les facetes del dia a dia de l’època. Anem a viure els Jocs Olímpics, anirem al teatre amb Sòcrates i fins i tot visitarem el Partenó amb el mateix Fídies que ens ensenyarà trucs de construcció.
Vull reconstruir tota la Grècia clàssica en les seves facetes més rellevants i el lector se sentirà identificat perquè li sona els Jocs Olímpics l’Oracle de Delfos, el teatre o el Partenó. Amb la novel·la no veurà tots aquests monuments com una ruïna sinó totalment reconstruïts i cobrant vida. He intentat viure i convertir en present aquest passat esplendorós.
Gràcies a la novel·la descobrirem diferents facetes de Sòcrates.
M’interessa la part humana de Sòcrates i en la novel·la coneixerem la seva faceta com a pare, amic, soldat o filòsof.
Aquestes facetes més o menys conegudes intento reflectir-les en la novel·la en totes les seves dimensions.
M’interessa perquè és d’on sorgeix l’ésser humà tal com el concebem i el coneixem.
Som una cultura i civilització grecoromana però primer de tot grega. Els romans hereten molt dels grecs i encara que s’hagi escrit molt dels romans i trobo que això és una mica injust tenint en compte la importància que té el sorgiment en poques dècades d’aquesta explosió de l’art, el pensament i de la civilització.
En molt poques dècades passem d’estar molt menys evolucionats al fet que es produeixi una perfecció en arquitectura o en escultura que no es torna a produir fins al Renaixement.
També els Jocs Olímpics que després perdem i no tornarem a recuperar fins a l’any 1904 o la primera democràcia del món, l’atenesa, que després desapareix i no la recuperem fins a 1789 amb la Revolució Francesa. Sorgeixen tantes coses importants en molt poc temps!.
A més de Sòcrates i altres personatges, la Grècia clàssica es converteix en un personatge més.
Fa dotze anys que estudio i escric sobre el món grec i per a aquesta novel·la he trigat un any i mig escrivint i buscant documentació. Intento recrear tot tal com va ser o com va podia haver estat. Per aquesta raó compto també amb personatges de ficció que em permetin demostrar totes aquestes facetes.
Per exemple una protagonista a la ciutat d’Atenes, és una dona que com totes les dones de llavors no tenien drets ni eren ciutadanes.
Era una virtut tenir la pell blanca, fet que significava que no sorties de casa i no podies gairebé reunir-te amb altres dones. Existien els matrimonis de conveniència de dones joves amb homes quaranta anys més grans que elles.
Hi ha una escena la novel·la, que em sembla especialment intensa i també convida una mica la reflexió, on descric en una nit de noces d’una dona que casen amb un home quaranta anys més gran que ella. Descric tota la preparació de les noces des del punt de vista de l’adolescent amb els seus sentiments que arribar a creure que el seu pare l’ha abandonat. La situació de la dona m’interessa moltíssim.
A més de Grècia també ens mostra la societat d’ Esparta que potser no era tan diferent.
Exacte, A Esparta quan en el primer capítol de la novel·la ja veiem a una dona que ha d’abandonar al seu fill nounat i que serà un els motors de la narració de la novel·la.
M’interessa aquesta dona d’Esparta perquè és una dona casada amb un home que ella no ha triat. La seva nova parella és el germà del seu anterior marit que va morir i es converteix en un dels personatges més brutals de la novel·la.
Es tracta d’una dona maltractada que solament desitja que el seu marit vagi a la guerra i no torni, però ell torna una vegada i una altra i la situació és terrible.
M’ha interessat molt dibuixar a aquesta dona amb un coratge indomable que farà tot el possible per protegir als seus fills.
D’aquesta manera anem veient a través d’aquests personatges, diferents aspectes de la Grècia Clàssica
Li interessa també mostrar els clarobscurs
Exactament, volia mostrar la part lluminosa però també la part fosca i dura del dia a dia.
També vull desmitificar una mica el que era considerada com la primera democràcia. Atenes també era una dictadura i un imperi que se sustentava amb els tributs de 200 ciutats a les quals obligava a pagar tributs i si no ho feia, matava a tots els homes i esclavitzava a les dones i als nens, si .es rebel·laven o deixaven de formar part de l’aliança atenesa.
No era una aliança voluntària i gràcies a això, Atenes rebia una gran quantitat de diners que permetien a molts ciutadans no haver de treballar i per tant dedicar-se a la vida contemplativa i a perfeccionar les arts del pensament.. En el cas d’Esparta també actuaven de la mateixa manera però en canvi es convertien en els millors soldats del món.
Que diria el Sòcrates que es dedicava a formar a bons ciutadans i polítics de l’actualitat social i política?
Doncs el mateix que deia llavors, Sòcrates deia que no volia ficar-se en política i fugia d’ella durant tota la seva vida enarborant la bandera de justícia.
Ell pensava que podria contribuir molt més si formava a aquests futurs governants encara que, com ja sabem, també va tenir decepcions.
Alguns dels més terribles demagogs van ser estudiants seus i encara que tenien una enorme capacitat intel·lectual i carisma per aconseguir un gran poder en l’assemblea, no els va poder modelar suficientment com per encaminar-los pel camí correcte.
Sòcrates buscava la justícia i la veritat però els demagogs volen arribar al poder per utilitzar-los pels seus interessos.
Pitàgores, Sòcrates… ja té pensat qui serà el proper filòsof?
Podria ser que més mereixi ressuscitar-lo. Vull continuar explicant i mostrant més facetes de la Grècia clàssica. Potser qui té més paperetes és Plató.
Estem davant un debat sobre la filosofia i com ha d’encaixar en el model educatiu.
És terrible que el que s’elimini no sigui la filosofia sinó en el pensament crític i la capacitat tenir judici i plantejar-nos si són adequades o no o si estem d’acord amb tot el que ens expliquen.
Quevedo deia que un poble idiota, era la seguretat d’un tirà i desgraciadament aquesta afirmació és molt certa avui en dia.
La filosofia i altres matèries que s’ensenyen especialment en l’etapa escolar es fa d’una forma molt difícil i aliena als interessos dels joves estudiants. El asesinato de Pitágoras és una lectura recomanada en molts instituts.
A l’escola en comptes de dir aquests són els llibres d’aquest any, haurien de dir, aquestes són les novel·les d’aquest any.