La coctelera de Marc Pastor continua funcionant amb les dosis habituals d’aventura,ciència-ficció i novel·la negra.
Bioko (Amsterdam/Planeta) és la novel·la més madura de Marc Pastor al mateix temps que juga amb diversos gèneres.
Aventures, misteri, tocs de ciència ficció i més d’un homenatge a les sèries de televisió o grans clàssics literaris formen part de l’univers Pastor que a Bioko aprofita per oferir-nos un gran desplegament de gèneres amb clares influències a Juli Verne, Stevenson, Joseph Conrad i la sèrie Lost.
Impossible d’encasellar-lo en un gènere concret fa que cada vegada l’etiqueta d’autor de novel·la negra vagi desapareixent de la seva carta de presentació.
Si a L’any de La plaga a apostava més per un gènere de ciència-ficció, a Bioko l’aventura pren protagonisme al situar-nos a l’illa de Fernando Poo (Bioko pels nadius) en plena Àfrica colonial del segle XIX.
Com si es tractés d’una mena de joc, a Marc Pastor li agrada jugar amb els seus lectors i sempre que pot aprofita per introduir algun personatge de les seves anteriors novel·les. A Bioko aquesta presència és notable, especialment amb Moisès Corvo que els lectors ja recordaran de La mala dona, la novel·la guanyadora del I Premi Crims de tinta.
Paral·lelament a la història de Moisès Corvo, anirem descobrint les intencions dels treballadors de la companyia britànica Woodsboro Fields Co que capitanejats per l’excapità de la RAF, Finnley MacQuarrie, busquen a l’illa, orichalcum, un material força especial que els permetrà fer viatges en el temps.
Aquestes dues trames perfectament definides acaben acaben convergint en un final sorprenent, que fins i tot ens remetrà de nou a ‘Montecristo’ i a ‘La mala dona’.
La coctelera Marc Pastor continua funcionant amb les dosis habituals d’aventura,ciència-ficció i novel·la negra.
Oriol Malet ha estat l’encarregat de les il·lustracions de la novel·la.