L’escriptor i dramaturg publica nova novel·la després de rebre el premi Josep Pla 2019 amb “La vigília”.
L’Ariadna, una noia de disset anys desapareix sense deixar rastre. Sembla que ha estat voluntat seva deixar enrere el poble d’Arveda i fugir.
Deixa una nota al seu pare on diu “No pateixis, seran uns dies preciosos, i vull entendre moltes coses de mi, del que em fa falta, del que sento. Necessito saber què tinc aquí a dins, perquè a vegades em perdo. Sé que ho pots entendre”.
Els dies es convertiran en anys i la jove adolescent ja no tornarà més a Arveda. La notícia provoca una gran commoció i la policia acabarà arxivant el cas i el poble anirà refent la seva rutina habitual.
En Genís el pare de l’adolescent desapareguda intentarà trobar-la, però Ariadna aliena al dolor que ha deixat enrere continuarà amb la seva fugida buscant la llibertat. Coneixerà a la Remei una dona que la introdueix en una comunitat que es dedica a la meditació liderada pel gurú Ezequiel.
Marxa d’un lloc on no se sent feliç i arriba a un indret on se sent molt feliç, però Artigau, en roda de premsa telemàtica als mitjans de comunicació, adverteix que “potser surt del foc per anar a les brases”. El fet de manipular-nos per entrar al nostre interior és un dels altres aspectes que traspua la novel·la “Jo era el món” (Destino).
REIVINDICANT EL DRET A FUGIR I VIURE UNA AVENTURA
Per l’autor es tracta “d’una franja d’edat on et sents carregat de vida i vitalitat, però al mateix temps ets molt fràgil perquè t’estas construint.”
LA VULNERABILITAT
També és una novel·la que tracta sobre la vulnerabilitat perquè “Jo era el món” està farcida de personatges fràgils i vulnerables. “De com nosaltres ens podem creure molt segurs de nosaltres mateixos, tenim una vida ordenada i de cop i volta un fet que pot ser insignificant en la vida d’algú altre, ens pot fer capgirar-ho tot.”
La novel·la passa a principis del 2000, que coincideix amb l’adolescència de l’autor i no hi havia xarxes socials. Artigau, aprofita per donar “gràcies a l’haver tingut una adolescència sense xarxes socials”. Malgrat l’existència de telèfons mòbils, abans era més fàcil desaparèixer perquè “no hi havia el sistema de rastreig que tenim avui en dia” aclareix l’escriptor. L’adolescent Ariadna, creu que el poble no li aporta res del que ella vol ser. Ella vol ser el món i viatjar i la novel·la a través de la seva protagonista “reivindica el dret de poder començar una aventura”.
LLUITANT PER LA QUALITAT LITERÀRIA I ESTILÍSTICA
Marc Artigau reconeix que “és tan important trobar un equilibri on el lector s’ho passi molt bé , però al mateix una lluita per la qualitat literària i el llenguatge”.
Una lluita “per la qualitat literària i per col·locar el llenguatge en el centre de la novel·la”. Afirma que “Vinc del món de teatre, on la paraula i l’economia de la paraula és importantíssima. Joan Margarit deia que sí un vers es pot treure és perquè no funciona” i el mateix passa amb una rèplica de teatre que si també es pot treure és que no funciona”
Marc Artigau sempre dona una pas més i per escriure “Jo era el món” volia explicar la història des de diferents angles.
Cada part de la novel·la està narrada per un dels tres personatges i utilitzant diferents tècniques. La part de l’Ariadna en primera persona, l’Ester en segona i la narració d’en Genís en tercera, fet que proposa un joc al lector que li permeti “transitat pel laberint dels capítols” afirma Artigau.
“L’ADOLESCÈNCIA ÉS UN LABERINT”
El laberint d’Artigau és ben present, el nom de la protagonista no és casualitat. L’adolescència ja és un laberint, assegura Artigau que destaca que la novel·la avança per tres camins laberíntics; el primer de la noia que decideix anar-se’n i l’acompanyen en el periple que viurà. El segon camí és el del pare Genís per saber on és l’Ariadna. Finalment el tercer camí és el de l’amiga Ester que rep divuit anys més tard de la seva d’Ariadna un missatge seu a Instagram. “Jo era el món” també és una novel·la sobre secrets, uns secrets que segons paraules de l’autor “ens construeixen com a individus, perquè tots en tenim de secrets”.
NOVEL·LA AMBIENTADA EL POBLE FICTICI D’ARVEDA
La novel·la se situa en el poble imaginari d’Arveda, tot que l’autor reconeix que l’ha construït a partir d’un punt de partida que és Arbeca, el poble de les Garrigues.
Assegura que seria injust haver posat el nom d’Arbeca perquè la gent que hi surt no hi existeix o altres localitzacions de la novel·la.
Però sí que “volia que fos un homenatge perquè el Pla d’Urgell i Les Garrigues tinc la sensació que no s’ha explicat gaire. Tenia moltes ganes d’explicar aquella terra, aquelles olors, les oliveres, els presseguers i això m’ha servit de paisatge per la meva història” assenyala Artigau.
FINALITZAR LA TRILOGIA COESCRITA AMB JORDI BASTÉ
Sobre nous projectes i la consolidació com a escriptor reconeix que per ell “És un èxit que la meva editora vulgui publicar-me el següent, però prefereixo anar fent, tranquil·lament i prou”
Avança que tancarà amb Jordi Basté la trilogia iniciada amb “Un home cau” i “Els coloms de la Boqueria”.