Aureli Vázquez, periodista i cofundador de l’editorial Espai Literari escriu el tercer Manual de supervivència per a escriptors.
Enviar una novel·la inèdita a una gran editorial és el més semblant que conec a ficar un missatge en una ampolla i llançar-la a l’oceà. I, ja posats, és possible que la sensació de solitud sigui també similar. Per això cada vegada hi ha més autors que opten per provar-ho amb una editorial petita. Em sembla una decisió encertada, tot i que òbviament la dificultat d’accedir a l’edició sempre hi és. He tingut ocasió de viure l’experiència des de la perspectiva de l’autor i també, ara, com a responsable d’una petita editorial; amb tota modèstia, confio que aquestes pautes us puguin resultar útils. Així doncs, què cal tenir en compte quan enviem el nostre manuscrit a un petit editor? Aquí van algunes pistes.
Afinitat: abans de decidir-nos per una editorial, convé consultar el seu catàleg i les seves col·leccions. Si el nostre llibre és una novel·la i l’enviem a una editorial especialitzada en assaig, no només estarem perdent el nostre temps, sinó emprenyant innecessàriament un editor/a. Analitzem també la temàtica, el tipus de llibres, l’estil… probablement descobrirem un fil conductor en el criteri d’edició. Es parla sovint del menyspreu de les editorials envers els autors, però de vegades els autors no s’adonen que també estan menyspreant una editorial enviant sistemàticament un escrit sense que tingui cap sentit.
Qualitat: de veritat vols seduir una petita editorial? Escriu un gran llibre. Ho sé, no és garantia de res, però caram si ajuda. I què vol dir qualitat? Existeix tal cosa? Sí, existeix. I amb uns indicadors d’objectivitat força definits. Per exemple: un text ben escrit i ben plantejat, sense errors sintàctics ni faltes d’ortografia –creieu-me, això ja us col·locarà entre una selecta minoria–. I després ja entren els factors subjectius: una bona trama, interessant i lògica. Personatges treballats, amb relleu i trets característics. Un final acurat, pensat, coherent…
Criteri comercial: sí, encara que sembli increïble, els editors volen vendre. A alguns autors això els sembla pervers i maquiavèlic, però obliden que aquest és exactament el pas previ a que es puguin guanyar la vida escrivint –el gran somni de la immensa majoria d’autors/es–. Malgrat tot, si alguna cosa caracteritza els petits editors és que arrisquen. En molts casos, per sobre del que seria lògic; així que no carreguem les tintes contra les editorials que miren de posar seny a les seves inversions. El concepte ‘comercial’ és diferent per a cada editorial; n’hi ha que saben vendre molt bé els llibres de ciència ficció, o l’assaig, o un determinat tipus de novel·la… Però qui més qui menys ha desenvolupat un olfacte sobre el que pot funcionar bé i el que no.
Ven-te a tu mateix/a: ja ho has sentit, t’has de vendre. Tranquil: no cal que facis de comercial de telefonia, ni que et converteixis en un Jerry Maguire, però la pura veritat és a que a l’editor/a li agradarà saber en qui està confiant els seus calers. Sigues tu mateix, però no et tallis ni un pèl: digues si jas has publicat amb altres editorials, si coneixes l’àmbit sobre el qual tracta el teu llibre, si t’implicaràs en la comercialització de la novel·la, si escrius un blog… No cal dir que tot això és irrellevant si el teu llibre no té qualitat o no encaixa, però no tinguis cap dubte que influeix positivament.
Sigues modest/a: com, però no m’havia de vendre? Sí, però vendre’s no significa necessàriament ser un pedant o comportar-se com un cregut. Més aviat al contrari. No conec cap petit editor que no apreciï la modèstia dels seus autors. Al cap i a la fi, haurà de tractar amb ells durant mesos, o potser anys… Nota: no, no és bona idea que pressumeixis d’haver autopublicat amb èxit la mateixa novel·la que ara estàs oferint a l’editorial. De fet, és una molt mala idea; per començar, has cremat un mercat que el petit editor ja no podrà aprofitar, i és possible que hagis trepitjat la correcta comercialització del llibre.
Sigues directe/a: Deixa els discursos grandiloqüents per als polítics. Envia un mail curt, directe i, si és possible, amè. Dóna algunes pistes (poques) sobre qui ets i, si és el cas, sobre el que has publicat. Acompanya’l d’una sinopsi i d’un parell de capítols. Ja has tirat la canya: veurem si el teu ham era el més adient…
Relaciona’t: de veritat vols ser visible per als editors? Segueix aquest consell: relaciona’t. No, no dic que siguis un pesat/da, sinó que et deixis caure per jornades literàries, presentacions de llibres, cursos, xerrades, seminaris… Quan arribi el moment, tindràs ocasió de conèixer en persona un editor/a o un autor que et pugui orientar. Paciència i a disfrutar de la feina!
