L’autora de “Les lluminoses” ofereix a la novel·la un thiller de caràcter fantàstic amb una al·legoria de l’apartheid.
Coneguda arran de la publicació de “Les lluminoses”, obra que va recuperar l’any passat l’editorial catalana Mai Més, Lauren Beukes és l’autora de “Zoo city”, una novel·la que ha estat guardonada amb el premi Arthur C Clarke.
Publicada l’any 2010, Mai Més recupera de nou en català una novel·la de l’escriptora sud-africana que està ambientada en un món on els delinqüents adquireixen animals màgics que estan místicament vinculats a ells.
“Zoo city” és la història en primera persona de la Zinzi, una estafadora especialitzada a redactar correus fraudulents, que té un talent extraordinari per trobar coses perdudes. Un do, que, de fet, li és causat pel peresós que carrega a tot arreu i que simbolitza la culpa per la mort del seu germà. La jove, però, no és l’única persona amb talents especials lligats a la seva vinculació a un animal: a Zoo City, la zona més decadent de Johannesburg, tothom en té.
Quan una anciana apareix morta i els policies li confisquen l’última paga, la Zinzi es veu obligada a acceptar la mena d’encàrrec que més detesta: la cerca de persones desaparegudes.
El contracte que li ofereix el solitari productor musical Odi Huron per localitzar una estrella del pop adolescent podria ser el seu bitllet de sortida de Zoo City, el barri marginal decrèpit on els delinqüents i els seus companys animals viuen a l’ombra del Profund de l’infern. En comptes d’això, l’encàrrec catapulta la Zinzi a les profunditats de l’abisme d’una ciutat fustigada pel delicte i la màgia, on haurà de plantar cara als secrets negres de vides passades —inclosa la seva.
Lauren Beukes es va inspirar en el districte Hillbarrow de Johannesburg, ciutat natal de l’escriptora sud-africana, per situar la novel·la. Per Beukes “aquesta zona, originalment una de les més cosmopolites de la metròpoli, es va anar degradant lentament fins a convertir-se en un niu de drogues i crims, d’una multiculturalitat creixent fomentada per l’apartheid.”
La Zinzi du un Peresós a l’esquena, arrossega el mal costum de posar en pràctica l’estafa de la carta nigeriana i té talent per trobar objectes perduts.
La novel·la ens ofereix una al·legoria de l’apartheid i reflexiona sobre la culpa i l’acceptació dels nostres errors.
