L’escriptor ens ofereix una crònica de la presentació de la novel·la Res no és perfecte a Hawaii de Màrius Serra a Martorell.
L’acte el va presentar el martorellenc Jordi Raventós, editor d’Adesiara, que va fer les primeres correccions del llibre. Quan algú com Raventós diu que Serra és “dels millor autors de la literatura catalana actual” cal escoltar-lo amb atenció, perquè no és algú que prodigui els elogis a tort i a dret. El martorellenc, a més, va destacar que es tracta del primer llibre escrit en català situat a Hawaii, que “té cara i ulls”, que està ben escrit, ben documentat i que atrapa.
Acte seguit va prendre la paraula Màrius Serra, que es va proposar de revelar alguns secrets de la novel·la sense aixafar la guitarra a ningú (sense fer espòilers, com diuen ara, va ironitzar amb veu engolada). La seva xerrada va tenir lloc mentre comentava algunes imatges que es projectaven en una pantalla darrere seu. Va començar per explicar que l’arxipèlag hawaiià és per a la classe mitjana nord-americana el sinònim del paradís, idea que va començar el segle XIX amb uns articles de Mark Twain, per bé que Waikiki, a Honolulu, és una mena de Marina d’Or local.
Serra també va explicar el perquè del nom del protagonista de la novel·la, Tom Rodley: perquè el segon nom de Tom Sharpe era Ridley (Thomas Ridley Sharpe). L’autor de Verbàlia, quan feia el programa Alexandria, va conèixer l’autor britànic, establert a Llafranc, i el va voler homenatjar d’aquesta manera. Quant a un altre dels personatges, Víctor Puig, està inspirat en un personatge de la fauna ibèrica com Fèlix Millet.
Una altra de les curiositats de la novel·la que Màrius Serra va revelar té a veure amb el fet que la tortuga que el capità James Cook regalà a les autoritats de Tonga l’any 1777, i que narra algun fragment dela novel·la, encara la va conèixer amb vida la reina Isabel l’any 1953, quan visità l’illa durant una gira per la Commonwealth. Serra també va explicar alguna de les sàtires de la novel·la, com és el cas de la fictícia hulateràpia, amb la qual escarneix les teràpies alternatives, així com el turisme massiu. En aquest ambient distès, també va confessar que el 2004 va anar a Hawaii amb la família i va tenir la idea d’ubicar-hi una obra de ficció. El 2014 hi van tornar, sense el malaguanyat Llullu, més pel plaer de la visita que per necessitat d’anar-hi a documentar-se.
Per cert, que encara que pugui semblar broma, l’Izeta de la novel·la (escrit IZ, això sí) sí que és un personatge real. Es tracta del cantant ja traspassat Israel IZ Kamakawiwoʻole, autor d’una versió popular de l’Over de rainbow interpretada amb ukelele i l’enterrament del qual va ser a Hawaii una mostra de dol col·lectiu equiparable al de mossèn Cinto a Catalunya.
L’acte es va cloure amb unes la lectura d’un fragment de la novel·la per part de l’estudiant Iris Rubio i unes paraules de l’alcalde martorellenc, Xavier Fonollosa. En resum, que potser res no és perfecte a Hawaii, però hi ha dies en què tot és perfecte a Martorell.