‘Napoleón. Vida y memória’, recull els dos intents per part de l’escriptor francès de narrar la biografia del personatge històric.
Enguany es commemora el 250 aniversari del naixement de Napoleó.
L’escriptor francès Stendhal sentia una gran admiració envers Napoleó i el descrivia com ‘l’home més gran aparegut en aquest món des de Cèsar’ a més del personatge ‘ més sorprenent aparegut des d’Alexandre’.
La col·lecció de clàssics de Penguin reuneix en un sol volum ‘Napoleón. Vida y memória’, els dos intents de l’escriptor francès d’escriure una biografia definitiva sobre Napoleó.
La nova edició inclou una introducció d’Ignacio Echevarría que ens ofereix una aproximació de la visió de Stendhal envers el personatge històric. Echevarria afirma en la introducció de l’obra ‘convé recordar que els sentiments que va experimentar Stendhal cap a Napoleó van experimentar tota mena d’alts i baixos, i que jutjava molt críticament la seva actuació política. L’heroi republicà al qual havia adorat en la seva adolescència s’havia convertit en un dèspota, i Stendhal va aconseguir separar l’admiració que li produïa el militar de geni que havia salvat a França, del tirà envanit que s’envoltava d’una cort d’aduladors i que, cec d’ambició i de vanitat, es precipitava insensatament a la catàstrofe’.
Escriure la biografia sobre Napoleó es va convertir en un dels reptes de Stendhal que mai va poder acabar. ‘L’amor a Napoleó és l’única cosa que ha perdurat en mi, la qual cosa no m’impedeix veure els defectes del seu esperit i les mesquines flaqueses que poden retreure-se-li’, assegurava l’escriptor francès.
El primer intent es va produir l’any 1817, tres anys després que Napoleó fos derrotat a Waterloo i desterrat a l’illa de Santa Elena. La por que el llibre no fos publicat va fer que l’autor de ‘El roig i el negre’ abandonés la idea. En aquell primer intent, Stendhal centrava el seu text en les gestes militars i en la seva pròpia experiència com a combatent i malgrat l’exili, l’escriptor continuava admirant a Napoleó.
No va ser fins a l’any 1836 quan va tornar a capficar-se en el projecte a ‘Memorias de Napoleón’ que també seria abandonat. ‘El general Bonaparte era summament ignorant en l’art de governar. Imbuït d’idees militars, la deliberació li ha semblat sempre insubordinació”; ‘Els seus errors en política poden explicar-se en dues paraules: va tenir sempre por al poble, i no va tenir mai pla’; ‘Sempre va malmetre amb la ploma a la mà el que havia fet amb l’espasa’, així definia Stendhal a Napoleó.
Els dos textos serien publicats després de la mort de l’autor. Ara ens arriba en un sol volum amb traducció de Consuelo Bergés.
