Lluís Valerio, àlies Stalker “escric perquè no vull que el que he vist em passi factura”

L’autor de “Motorsoul” revela la seva identitat al Festival 42 en la presentació de “La crònica diamant”

Després de set anys de la publicació de Motorsoul un llibre amb quatre relats sobre l’Àfrica invisible i cinc després d’En aquell cel brillen estels desconeguts, una novel·la que situa l’acció al Sudan del Sud, Stalker ha presentat La crònica diamant ambientada a les mines de diamants a Sierra Leone.
La presentació de la nova novel·la ha arribat a sorpresa i ha estat la revelació de la seva indentitat real que fins ara s’havia mantingut en l’anonimat i sota el pseudònim de Stalker. La seva identat real és Lluís Valerio, metge especialista i doctor en Medicina que treballa a la Unitat de Salut Internacional de l’ICS a la Metropolitana Nord i membre de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias. Valerio,  ha treballat com a metge assistencial en diversos països africans com  Ghana, Senegal, Gàmbia per aprendre i compartir coneixement.

L’autor recorda que “Com a metge assistencial a l’Àfrica, jo començo a escriure com una forma de donar un fil narratiu a històries que tenen en mi una clara repercussió emocional”. Confessa  que “escric perquè no vull que el que he vist em passi factura“.

Malgrat que l’autor va començar a escriure fa molts anys, “no poso el material en mans d’una editorial fins que tinc més de cinquanta anys”.  Raig Verd és l’editorial que publica les seves novel·les. L’editora Laura Huerga, destaca que “els diners que generen els llibres en drets d’autor es destinen a projectes solidaris a l’Àfrica com, per exemple, la construcció i subministrament d’aigua i llum a l’escola de Diacoye Banga o al Centre de Salut de Badionkoto (ambdos a Senegal)”.

La tercera novel·la La crònica diamant, ens situa a Sierra Leone en les mines de diamants. L’autor recorda que el personatge que personifica l’ensorrament del país, en Saylor, està basat en l’infame Charles Taylor, president dictador de Libèria i genocida, que feia campanya a Europa per recaptar diners amb fins suposadament humanitaris i així finançar la massacre. Reiterant la importància d’entendre aquest ensorrament de Sierra Leone, Valerio ha afirmat que “una cosa és viure en un lloc amb pocs recursos i l’altre és viure l’ensorrament d’un país. I això no és patrimoni africà, al país més civilitzat també li pot passar”.
La novel·la segons afirma l’autor, vol ser una petita contribució a l’esperança de reconstrucció, perquè “en les pitjors circumstàncies inimaginables hi ha qui se’n surt“.

Malgrat revelar-se la seva identitat, Lluís Valerio continuarà signant les seves novel·les com a Stalker.