L’escriptor rep el premi gràcies a la novel·la ‘Herencias colaterales’
La novel·la publicada per l’editorial Alrevés, ha guanyat la I edició del premi Paco Camarasa de novel·la negra. Tot i que sempre ha escrit en català, Herencias colaterales és la seva primera novel·la traduïda al castellà.
El premi, vol ser un homenatge al llibreter Paco Camarasa i ha estat creat per nou festivals del gènere per homenatjar la figura del llibreter, desaparegut el 2018.
L’obra guanyadora ha de ser per a autor/a estatal i, a criteri del jurat compost pels diferents comissaris dels Festivals, a la millor novel·la negra publicada de l’any per autor/a menor de 45 anys o major d’aquesta edat si és la seva primera novel·la negra publica
A Herències col·laterals, Llort, demostra un cop més, el seu ofici com a escriptor, oferint al lector una estructura narrativa i uns personatges prou potents que no ens deixarà indiferents.
Com ja va succeir amb Si quan et donen per mort un dia tornes, l’autor torna a inspirar-se en un fet real per escriure la novel·la.
Fa uns anys a la ciutat de Paris, un advocat va oferir una dona d’edat avançada, una pensió vitalícia a canvi de quedar-se amb el seu pis un cop ella morís.
El negoci, que semblava a priori molt rendible, no va comptar amb el final feliç que s’esperava l’advocat. Ell va morir d’un atac de cor i ella va arribar als 100 anys.
Les Herències col·laterals de Llort parteixen d’aquest fet inicial per arribar a construir una novel·la amb uns girs narratius interessants que ens permetran arribar a un final sorprenent.
El jurat, format pels directors dels festivals convocants, ha destacat que la novel·la guanyadora “fuig dels llocs comuns, emprant personatges i ambients quotidians. De tal manera que destaca la brutalitat del joc violent de l’home comú. Destaca l’original trama, aparentment absurda, sostinguda en un realisme esperpèntic i en una cínica crítica a la burgesia rendista. Llort utilitza amb eficàcia l’humor negre, un element amb poca presència en aquest gènere. Un humor fruit de la desesperació o de la dissort contra els fets irreversibles que s’expliciten a la novel·la. L’autor combina tècniques de diversos gèneres literaris amb una narració que es desvia en trames que s’enfonsen en el temps i que el creuen fins esclatar al nostre present. Té un estil molt acurat que utilitza de manera diversa en la narració, tot modulant el seu ús segons el que vulgui aconseguir en cada moment. Una gran novel·la”.
Ara, Lluís Llort visitarà els nou festivals; Aragón Negro, BCNegra, Las Casas Ahorcadas de Cuenca, Getafe Negro, Semana Negra de Gijón, Granada Noir, Pamplona Negra, el Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca i Valencia Negra.
Lluís Llort s’ha imposat amb la seva novel·la als altres quatre nominats: La noche del caimán, de Diego Ameixeiras (Fondo de Cultura Económica), Otoño lejos del nido, de Ángel Gil Cheza (Suma de letras), Progenie, de Susana Martín Gijón (Alfaguara) i Los solitarios, de Álvaro Arbina (Ediciones B).
