A punt de celebrar-se el 300 aniversari dels fets del 1714, les editorials publiquen novel·les i assajos referents al periode històric.
Els periodistes Jaume Clotet i David de Montserrat recuperen a ‘Lliures o morts’ (Columna), el personatge d’Ermengol Amill, un pagès de Bonestarre que es va convertir en el cap dels miquelets durant la guerra de Successió per lluitar contra les tropes de Felip V.
La novel·la segueix cronològicament els fets del 1714 i ho fa amb rigor històric gràcies també a les aportacions de destacats historiadors com Francesc Xavier Hernánez, Agustí Alcoberro i Albert Garcia.
Lliures o morts ens ofereix les dues visions del conflicte, ja sigui des del punt de vista d’Ermengol Amill o bé de les cancelleries europees i la seva posició respecte al conflicte català.
Per un gir inesperat, la vida d’Ermengol Amill pateix un canvi notables que l’oblida deixar les terres i la seva professió de mestre per lluitar a favor dels interessos catalans. « L’única família que teniu ara es diu Catalunya, i té quatre-cents mil fills que són els vostres germans, els vostres fills, pares i mares, avis, oncles i cosins. Ells ara necessiten que gent com vós els protegeixi de les males ànimes que vénen de totes bandes contra la nostra llibertat»
Amill es convertirà amb el temps en el cap dels miquelets ‘’La majoria de miquelets d’en Moragues eren joves pagesos que havien escoltat les cròniques dels pares sobre els saquejos francesos i com i com en temps encara més pretèrits la ruralia havia plantat cara als abusos reials i senyorials durant la revolta dels Barretines. La majoria tenien esperit patriòtic i sabien que les llibertats catalanes estaven en perill, però perdien el fil quan es parlava de Constitucions, privilegis, drets i institucions.”
El títol de la novel·la respon al lema escrit a les banderes negres que onejaven al castell de Cardona durant el setge del 1714. ‘’Lliures o morts’, deia el brodat blanc que havia pogut llegir al mig d’una d’aqustes banderes. En una altra hi deia ‘Privilegis o morts’, i encara n’havia vist una tercera amb la frase ‘Constitucions o mort’’. Els missatges era diàfans i, veient-les onejar al vent al costat de les senyeres, els catalans sentien un calfred barrejat d’orgull i malastrugança que els pujava per l’espinada’’
Ermengol Amill és considerat pels autors de la novel·la un heroi nacional però la història potser, no li ha dedicat prou pàgines, com si ho ha fet amb d’altres herois de l’època. Un cop més la novel·la històrica omple aquest buit i la barreja de ficció i realitat una bona manera de conèixer una part de la història catalana.
Una pàgina web creada per l’ocasió ofereix al lector material destacats sobre l’època http://www.lliuresomorts.cat/
