L’escriptor colombià ha mort a l’edat de 87 anys
Fa una setmana que Gabo va sortir de l’Institut Nacional de Ciències Mèdiques i Nutrició Salvador Zubirán, a Mèxic DF, on va ingressar el 31 de març per un quadre de deshidratació i un procés infecciós pulmonar i de vies urinàries.
Aquesta setmana diverses informacions de familiars de l’escriptor comentaven el fràgil estat de salut i dels riscos de complicacions d’acord a la seva edat. Finalment avui s’ha comunicat la notícia de la mort d’un dels grans escriptors de la literatura universal.
Gabriel García Márquez va rebre el premi Nobel de Literatura l’any 1982 “per les seves novel·les i històries curtes, en què la antasia i la realitat es combinen en un tranquil món d’imaginació rica, reflectint la vida i els conflictes d’un continent”.
Debutava l’any 1955 amb La hojarasca i anys més tard publicaria una de les seve sobres importants El coronel no tiene quien le escriba (1961), Los funerales de la Mamá Grande (1962) i “Cien años de soledad (1967).
Després seguiria amb d’altres títols com “Relato de un náufrago”, ‘Crónica de una muerte anunciada’ o `El amor en los tiempos del cólera”.
L’any 2004 publicava Memorias de mis putas tristes (Mondadori), la darrera novel·la que Gabo va escriure i que s’ha adaptat al cinema recentment. No va ser fins a l’any 2010 quan es publicar Yo no vengo a decir un discurso on malgrat definir els discursos com el més terrorífic dels compromisos humans, Gabriel García Márquéz recopilava els millors discursos que havia realitzat al llarg de la seva vida.
No vengo a decir un discurso recollia 22 textos per ser llegits en veu alta que daten de 1944 a 2007, inclosos els que va escriure per a la cerimònia de lliurament del Premi Nobel, titulat “La solitud d’Amèrica Llatina”, i el del Premi Rómulo Gallegos el 1972. Comença amb un discurs que va pronunciar als 17 anys en una cerimònia de graduació al Liceu Nacional de Barons de Zipaquirá i acaba amb el discurs que va oferir al ser homenatjat el 2007 pels seus 80 anys en Cartagena de Indias, en el marc del Congrés de la Llengua.
García Márquez, tractava en els seus discursos temes, com la política, l’ecologia i la proliferació nuclear, i també dels seus amics com Álvaro Mutis i Julio Cortázar.
L’any 2012 l’editorial Mondadori publicava Todos los cuentos on reunia 41 contes escrits per Gabriel García Màrquez.
Els primers relats «Monólogo de Isabel viendo llover en Macondo», i d’altres que han estat importants per la creació literària de Gabriel García Márquez com Los funerales de la Mamá Grande on apareix l’escenari imaginari creat per l’autor: Macondo. La increíble y triste historia de la cándida Eréndira y de su abuela desalmada i Doce cuentos peregrinos.
