La protagonista del relat explica en primera persona que porta disset dies i disset nits sense dormir
«Me pregunté cuántos días llevaba sin dormir. El primer día en que no había podido conciliar el sueño había sido un martes, dos semanas atrás. Es decir que hacía diecisiete días justos. Eran diecisiete días y diecisiete noches. Un tiempo muy largo. Ya casi no recordaba en qué consistía dormir.»
Així comença el relat de Murakami que compta amb les il·lustracions de l’alemanya Kat Menschik.
Durant el dia la protagonista fingeix normalitat, i dedica les nits, mentre ells dormen plàcidament, a llegir amb voracitat o a donar voltes en el cotxe per la ciutat sense rumb fix. Poc a poc veurà com va desconnectant de la realitat sense que ningú se n’adoni.