El grup musical publica la cançó “Citant Mercè Rodoreda”, un avançament del seu nou disc “Allà on volia”.
Enguany es commemora el 40è aniversari de la mort de l’escriptora Mercè Rodoreda i Els amics de les Arts s’han proposat retre-li un homenatge amb la cançó “Citant Mercè Rodoreda”. La nova proposta musical incloure fragments i cites de l’autora com ‘Quanta, quanta guerra’, ‘El Parc de les Magnòlies’ i ‘La Plaça del Diamant’.
La cançó formarà part del nou disc “Allà on volia” que publicaran al 10 de març. El videoclip ha estat dirigit per Marc Pujolar i rodat a la Biblioteca Nacional de Catalunya.
Els Amics de les Arts asseguren que es tracta de “la cançó insígnia del nostre nou disc”. El grup afirma en un comunicat que es tracta d’una cançó “sobre l’autoestima allunyada de proclames i frases grandiloqüents; escrita des de la intimitat des d’on es prenen les decisions més complicades i transformants. Una història sobre mirar-se al mirall”.
El nou disc de Els Amics de les Arts està produït i mesclat pel productor escocès Tony Doogan (Mogwai, Belle & Sebastian, Snow Patrol entre d’altres), tancant la trilogia formada pels últims tres treballs de la banda: Un estrany poder (2017); El senyal que esperaves (2020) i Allà on volia (2023). El màster ha anat a càrrec de Frank Arkwright (Blur, Arcade Fire, The Smiths…) als estudis Abbey Road de Londres.
Citant Mercè Rodoreda
lletra
Deixa’m dir en la meva defensa que trobar-te aquí no estava a l’agenda, que tinc més que coll avall que això de tu, de mi, que res: que era remoure la merda.
Sé que no em convens, que és perdre el temps, que no vals ni un dels segons que encara tinc. Que l’amor, amb tu, com més lluny, més bonic, citant Mercè Rodoreda.
Deixa’m dir en la meva defensa, que trobar-te aquí no estava a l’agenda. Que m’agrada caminar de nit, carrers petits. Hi ha màgia en la cosa de perdre’t.
Dius: em puc quedar una estona amb tu? I somric perquè se’t veu d’una hora lluny: Si fas nosa no ho has mai de preguntar, això s’ha de saber veure, citant Mercè Rodoreda.
Deixa’m dir que encara no estic bé, i que intento no passar pel teu carrer, i que hi ha cançons que salto molt sovint. Ets tu, record per tota la vida. Deixa’m dir que encara no soc jo, que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, que només hi ha vida si la vius a poc a poc, citant Mercè Rodoreda.
Deixa’m dir en la meva defensa que trobar-te aquí no estava a l’agenda, que, a vegades, surto així, del plan conèixer gent, que funciona. Hauries de veure com he anat guanyant soltura, com he esporgat pors paral·litzants, gegants, i tant: les coses importants són sempre les que no ho semblen, citant Mercè Rodoreda.
Deixa’m dir que encara no estic bé, i que intento no passar pel teu carrer, i que hi ha cançons que salto molt sovint. Ets tu, record per tota la vida. Deixa’m dir que encara no soc jo, que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, que només hi ha vida si la vius a poc a poc, citant Mercè Rodoreda.
Deixa’m dir que encara no estic bé, i que intento no passar pel teu carrer, i que hi ha cançons que salto molt sovint. Ets tu, record per tota la vida. Deixa’m dir que encara no soc jo, que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, que ara tot és fràgil, tot tremola. Tinc una autoestima en construcció.
Deixa’m dir que hauria estat pitjor, que era un gran deliri aquella set d’amor. Quan et llances a estimar i surts escaldat, què fas? Has de canviar de manera. Deixa’m dir que encara no soc jo, que ara em falta temps per endreçar-te a lloc, que només hi ha vida si la vius a poc a poc, citant Mercè Rodoreda.
