L’escriptor i fotògraf Xulio Ricardo Trigo inicia a L’Illa dels Llibres una col·laboració on s’uneixen dues de les seves grans passions; l’escriptura i la fotografia.
L’escriptura del del retrat és un espai que hem iniciat a la revista digital de L’Illa dels Llibres i que ara podeu llegir en format web.
Un bon retrat és una confluència, una oportunitat. Circumstàncies reunides en un instant. Davant el tòpic que cal atrapar l’ànima, sempre m’ha semblat més important el fet de capturar la vida, un retall de vida. Aquest, segons crec, no té res a veure amb la realitat, si més no amb la realitat vista d’una manera superficial, tal i com l’entenem habitualment.
La vida pot ser quelcom immaterial en una foto. Una brisa que suspèn la imatge, una idea que s’escola entre les ombres.
També pot ser un objecte, com el gerro de Mondrian i la seva tulipa. Sigui o no de plàstic, tant fa. La fotografia és el subjecte.
Quan fem retrats, anem a la recerca d’aquesta oportunitat; un gest, una pulsió, marquen la diferència.
Amb la Núria Pradas, escriptora de Llarga trajectòria que va guanyar el premi Ramon Llull amb la seva darrera novel·la, vaig coincidir a El bosc de les idees, de la Pat Vila, un equipament cultural en formació que donarà molt a parlar des del cor del Maresme.
La punta de llança del projecte ha estat el compte de Twitter @SantJordiaCasa.
Amb la Núria Pradas havíem parlat en diverses ocasions de fer-ne un retrat i, aprofitant la nostra estada a El bosc de les idees, ens vam posar amb temps.
L’estructura de la masia, amb sales enormes, escales temptadores, finestres per on entrava la llum de la Mediterrània, van ajudar de bon principi per configurar un marc que reflectís el món de l’escriptora.
A poc a poc van anar sortint uns quants retrats interessants, però crec que tots dos sentíem el mateix, no estàvem satisfets.
Aleshores va sorgir l’oportunitat. La Pat Vila ens va mostrar unes golfes de teulada descendent on volia instal·lar una sala de jocs per la mainada. Profunda i estreta, l’estança mostrava alfinal una suggeridora finestra.
Vaig proposar la Núria Pradas que se situés davant d’aquell marc per agafar-la en contrallum, que potser podia posar amb un llibre entre les mans.
I va ser quan ella, de sobte reflexiva, va veure l’ocasió de fer intervenir la seva memòria personal i em va explicar del gest de la seva mare quan llegia. En aquell moment vaig pensar que l’havíem trobada, que no podia sortir malament.
Estirat al terra, per copsar tota la dimensió de l’indret, vaig disparar unes quantes imatges per assegurar el tret. Sovint, però, no resulta necessari. L’escollida va ser la primera captura.
Quan es presenta l’oportunitat, ajuda el material que portem. En aquesta ocasió, havia inclòs a la bossa fotogràfica una lent de més de quaranta anys, un objectiu Nikon d’enfocament manual, de 105mm, 2.5. L’havia trobada feia poc en un mercadet de puces i unida a la Fujifilm xt20 formaven la parella perfecta per aquella escena. La lent, ho vaig descobrir després de la seva compra, és el mateix model que va fer servir Steve Mccurry per capturar la seva coneguda i històrica “Nena afgana”.
El resultat de la sessió va ser el que us presentem en aquest primer lliurament de “L’escriptura del retrat” i l’acompanyen algunes de les imatges que vam descartar. Vosaltres, com a lectors i espectadors alhora, teniu la paraula.
Xulio R. Trigo
