El jurat destaca “la seva defensa de les llibertats a Bielorússia i arreu sempre a favor dels més indefensos, com en aquest moment, a la guerra a Ucraïna.”
El Premi, dotat amb 80.000 euros i l’escultura “La clau i la lletra” d’Antoni Tàpies, s’atorga anualment a aquelles persones que han contribuït de manera decisiva a desenvolupar els valors culturals, científics o humans
Guardonada amb el premi Nobel de Literatura 2015, els membres del jurat Premi Internacional Catalunya han valorat “la constància de Svetlana Aleksiévitx, des de 1985 fins el present, en la recopilació dels testimonis individuals de l’àmbit rus, i la revelació, a través de la narració literària, de les veritats amagades darrera del que ella mateixa ha caracteritzat com a “vel de banalitat”. Des de La guerra no té cara de dona fins La fi de l’home roig, Svetlana Aleksiévitx s’ha aproximat a la vida real del món soviètic i post-soviètic, composant, a través de mil detalls psicològics, materials, documentals, i, potser el més subtil, poètics, un mirall en el qual cal que ens emmirallem, no solament l’”home roig”, sinó tota la humanitat”. El jurat també s’ha preuat i agraït la valentia de la seva defensa de les llibertats a Bielorússia i arreu sempre a favor dels més indefensos, com en aquest moment, a la guerra a Ucraïna.”
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assenyalat que Svetlana Aleksiévitx és “un referent ineludible, una veu clara i forta en un context internacional marcat durament per la invasió russa d’Ucraïna”, que, ha afegit, “ella ha denunciat i de la qual s’ha convertit en una de les veus contraries més poderoses”.
Al mateix temps, aragonès ha afirmat que “més enllà del seu talent literari, Svetlana Aleksiévitx posseeix un inqüestionable compromís democràtic amb els drets i les llibertats de la ciutadania”. El president de la Generalitat ha destacat la defensa que ha fet Svetlana Aleksiévitx dels “valors de la democràcia, dels drets humans i de la pau, també a Bielorússia, el seu país, especialment els darrers anys”.
Finalment, ha recordat que l’escriptora i periodista, “es caracteritza per donar la veu a la ciutadania, a la gent comuna”.
De fet, Svetlana Aleksiévitx es considerada la creadora del seu propi gènere literari, la “novel·la de veus”, amb la qual dóna veu als veïns i veïnes per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui dia.
Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta idiomes, han estat la base per a una dotzena d’obres teatrals i s’han fet documentals de més de vint dels guions que ella ha escrit durant els darrers anys..Alguns dels títols són La guerra no té rostre de dona (1985), Els nois de zinc (1991) Captius de la mort (1993), Veus de Txernòbil (1997), ‘El temps de segona mà. La fi de l’home vermell’, “Últims testimonis, i “Època de desencant. El final de l’home sovieticus” (2013).
L’editorial Raig Verd amb l’editora Laura Huerga s’ha encarregat de publicar en català l’obra d’Aleksiévitx. Aquest octubre publica una versio revisada de “Temps de segona mà. La fi de l’home roig”.
L’acte de lliurament del XXXIV Premi Internacional Catalunya, tindrà lloc dilluns vinent, 10 d’octubre, en una cerimònia al Palau de la Generalitat.
En les darreres edicions, les guardonades al Premi Internacional Catalunya van ser la filòsofa Judith Butler (edició 2021); les doctores Dania El Mazloum i Anxhela Gradeci, la infermera Tijana Postic, i la doctora i investigadora Özlem Türeci (2020).