Al costat de Daniel Cerdá, Ramon Cabrera i Óscar Julve, Jaume Copons és també el responsable de les aventures d’en Elvis Riboldi.
En Elvis Riboldi és un nen inquiet, mogut, és a dir, hiperactiu. Li agrada la música d’AC/DC i el seu dia a dia és diferent al de qualsevol nen de la seva edat L’editorial La Galera ha publicat el primer títol de la col·lecció.
Jaume Copons analitza a L’illa dels llibres el personatge d’Elvis Riboldi
De cop i volta un sent la necessitat de fer coses diferents. Sens va acudir la idea de crear un nen hiperactiu i poca-solta. De nens com Elvis n’hi ha molts.
Qui és en Elvis Riboldi?
Doncs és un nen que en un moment donat comença a tenir determinats problemes i comença a deprimir-se perquè tothom li diu què és tonto i que fa les coses malament.
Fins i tota la seva mestra de l’escola li diu que no farà res a la vida. Però afortunadament, un bon dia un veí proposa a la seva família que el portin al metge. Llavors descobreixen que té un petit trastorn i es demostra que és un nen hiperactiu.
Jo recordo que de petit als nens hiperactius ens deien idiotes i això va fer que em sentís força massacrat pels professors que sempre em deien que mai faria res a la vida i que seria un desgraciat……
Les coses no t’han anat malament….
Jo he tingut una vida normal però el que és horrorós es que que hi hagi mestres i pares adults que senyalin a un nen i li diguin que no farà res en la vida. Si això t’ho diuen molt sovint al final t’ho creus. Aquests nens son una mica diferents però res més.
Per les històries que protagonitza, segur que us ho heu passat molt bé creant el personatge?
Ens ho hem passat de conya. És el que dóna sentit la nostra feina. L’experiència és molt satisfactòria i gratificant.
Una de les curiositats es la música que escolta i li agrada. Especialment la música del grup AC/DC
Quan vam començar a fer l’Elvis va donar la casualitat que AC/DC feien una gira que passava per Barcelona. Vam decidir tot el grup anar a veure’ls i allà ens vam adonar de la quantitat de nens que anaven a veure Ac/dc i sobretot gaudien molt de la seva música.
I com que tendim a estereotipar pensem que als nens li agraden només les cançons dels Lunnis, però resulta que als nens els hi agraden coses raríssimes.
Allà en aquell concert vam decidir que Elvis seria fan d’AC/DC, música que també fem servir en les nostres reunions.
”Som com una banda de rock’.
Cal recordar que sempre ens movem en el terreny de la ficció. En el cas de la benzina en Elvis havia sentit a l’escola que el sucre és una aportació energètica molt important i per aquest motiu decideix posar sucre al cotxe.
Hem escrit l’Elvis perquè la gent s’ho passi bé. Tot i ser una gamberrada tot plegat el llibre està ple de valors i que compta amb un cant molt important a l’amistat. Cada un dels propers llibres procurem posar temes que aportin valors.
Tot que en un inici és una història dirigida per a un públic infantil, Elvis Riboldi vol conquerir també altres públics i lectors més grans. A partir de quina edat el recomanaríem?
Penso que si. Crec que ho hem aconseguit. En algunes presentacions hem pogut comprovar que gent de diversa edat llegeix Elvis Riboldi. Sempre m’havia agradat fer una cosa com l’Àsterix perquè quan era petit jo reia molt pels dibuixos, anys més tard per l’argument, després perquè entenia coses que no havia entès i encara ara segueixo rient.
Hem tingut cura que tot estigués en el seu lloc. Hem aconseguit que tot estigui molt balancejat. Elvis Riboldi pot acostar la lectura a nois que no acostumin a llegir.
Tindrà continuïtat?
‘Jo Elvis Riboldi’ presenta algunes novetats. Podem dir que presenta un format força original, novel·la gràfica……Esperem que si, de moment estem treballant en dos títols més i abans de Sant Jordi es publicarà la segona aventura.
Veurem l’Elvis a la televisió?
Tenim un parell de productores que han mostrat interès pel personatge. Els quatre autors hem treballat en el terreny audiovisual i ens faria il·lusió que s’adaptés.
Podeu escoltar l’entrevista en format audio amb la música d’AC/DC.