L’editorial Penguin celebra el mil·lenari de la fundació del monestir Montserrat recuperant la novel·la de Coia Valls on narra com dotze monjos van fundar el monestir. L’escriptora ha publicat una carta a L’Illa dels Llibres dirigida als seus lectors
Fa onze anys aquesta mateixa web literària publicava una excel·lent entrevista al voltant de Les torres del cel. Era la meva tercera novel·la i la que sento amb una vibració més alta. Probablement parlar de Montserrat, la nostra muntanya sagrada, i coincidir amb el llarg comiat del meu pare van apuntar en aquest sentit.
Ara, aprofitant el Mil·lenari de la Fundació del Monestir, la novel·la torna a llibreries amb una nova edició a càrrec de Rosa dels vents. Ella torna i jo també, amb més experiència però amb la il·lusió intacta.
Ha estat un recorregut farcit d’encontres, un viatge al fons de mi mateixa i, també, al cor de molts lectors i lectores que m’han regalat moments inoblidables.
A l’alba del segle XI, s’escriu un capítol fonamental en aquest paisatge tel·lúric: la fundació del monestir de Santa Maria de Montserrat per l’Abat Oliba. Aquesta fundació no fou només l’inici d’un centre espiritual, sinó també d’un baluard de la cultura i l’aprenentatge que perdura fins avui.
La muntanya de Montserrat amaga misteris en cada cova de salnitre i en les profunditats de la seva roca foradada. Aquestes coves, inexplorades en molts indrets, teixeixen una xarxa de llegendes que s’entrellacen amb la història tangible del monestir, suggerint passadissos secrets que connecten amb el cor mateix de la muntanya.
En aquest marc, el feudalisme s’estén entre els pagesos, marcant un canvi en la relació amb les seves terres. La construcció d’una església romànica simbolitza no només l’expansió arquitectònica, sinó també l’arrelament de la comunitat benedictina en aquest lloc sacre. La rivalitat entre Montserrat i altres comunitats benedictines, com Santa Cecília, reflecteix les tensions i els desafiaments d’aquell temps, mentre la vida en comunitat segueix els preceptes de prec i treball.
Els orígens de l’Scriptorium marquen l’inici d’una època d’or en la conservació i producció de coneixement, posant les bases per a un dels arxius més valuosos de la cultura catalana i europea. Aquesta època de llum contrasta amb la complexa relació entre l’església i el poder dels comtes-reis, entrellaçant la vida espiritual amb la política i el poder terrenal, també reflectida en la novel·la.
La vida quotidiana al segle XI, amb les seves rutines i rituals, es desplega sota l’ombra de la supernova del 1055, un esdeveniment celestial que, sense dubte, va ser interpretat com un presagi diví per la comunitat de Montserrat. Aquella explosió estel·lar, visible a ple dia, va marcar els cels i les ments, simbolitzant potser l’eternitat i la transformació.
Tot va començar en una muntanya infinita, amb uns personatges difícils d’oblidar…
Coia Valls
Juny 2024