Maria Barbal, Eduard Marquez, Blanca Busquets, Vicenç Villatoro, Lluis Llach, Joan-Daniel Bezsonoff i Lluis Llort presentaran novetats aquest trimestre.
La temporada literària en català arrenca amb la nova proposta de Maria Barbal. L’autora de Pedra de Tartera presenta ‘En la pell de l’altre’ (Columna) on s’inspira en la vida d’Enric Marco, qui va arribar a presidir l’Amical Mauthausen fent-se passar durant gairebé trenta anys com a presoner d’un camp d’extermini nazi.
Qui també torna és Vicenç Villatoro amb Un home que se’n va (Proa) on investiga el passat del seu avi a través d’una novel·la força personal que vol ser un homenatge a la immigració per explorar en les causes que van fer que el seu avi abandonés Castro del Río, un poble de Còrdova, a l’edat de 60 anys.
Blanca Busquets publicarà Paraules a mitges (Rosa dels vents) després de l’èxit de La nevada del cu-cut i La casa del silenci, on narra una historia centrada en la nit del 23 F.
En el terreny dels contes, Eduard Márquez recupera a Vint-i-nou contes menys (Empúries), els escrits publicats a Zugzwang (1995) i L’eloqüència del franctirador (1998).
A l’octubre Francesc Puigpelat s’endinsarà en la vida del general Prim a Els últims dies del general Prim (Proa), una novel·la recrea la trajectòria del militar català i es centra en els cinc dies finals de la vida del general català oferint una hipòtesi sobre la conxorxa, promoguda pels poders fàctics de Madrid, que va posar fi a la seva vida.
Núria Pradas amb La noia de la biblioteca (Columna) ens oferirà el mes d’octubre el retrat d’un época amb un rerefons polític i social complicat a principis del del segle XX.Núria Solé, una noia de clase obrera destinada a treballar a les fàbriques tèxtils, lluitarà per complir els seus somnis i treballar a Biblioteca Nacional de Catalunya, que obria les seves portes al públic l’any 1914.
Valentí Puig ens descobrirà el mes de novembre la vida d’Oleguer Regós, a La vida és estranya (Proa), fill d’una nissaga de la noblesa rural escriu als seixanta anys, sobre les dones que ha conegut, els avantpassats familiars, el món i una Barcelona que ja no reconeix com a seva.
Els músics Lluís Llach i Joan Miquel Oliver presenten novetat aquesta tardor. L’autor de L’estaca publica la segona novel·la amb el títol de Les dones de la Principal, (Empúries), una història detectivesca en l’escenari de la Catalunya interior durant els anys del franquisme protagonitzada per Maria Roderich, Maria Magí i Maria Costa són tres dones de tres generacions que, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l’Abadia
El proper 3 de setembre arribarà a totes les llibreries Setembre, octubre i novembre ( L’Altra) de Joan Miquel Oliver on es converteix en l’ombra de l’escalador Miquel Riera i ens ofereix un retrat literari del món actual en forma de tres mesos d’apunts al natural.
L’escriptor de Catalunya Nord, Joan-Daniel Bezsonoff, recrea el complot d’un grup de militars i civils francesos que, ressentits per la independència d’Algèria, van decidir matar el general De Gaulle a la novel·la Matar De Gaulle (Empúries)
Maria Guasch s’endinsa en un relat per recordar com s’estima, com es desitja o com s’odia quan es tenen 11 anys a la novel·la Olor de clor sota la roba (RBA –La Magrana)
Al mateix segell, Pilar Rahola presentarà el mes d’octubre la segona novel·la ‘Mariona’, on narra la peripècia d’una dona de Gràcia, en el començament de la novel·la una noieta impressionable que viu en una societat dura i repressiva, que va creixent amb el segle fins a convertir-se en una persona activa en els alçaments populars contra les lleves.
L’últim neanderthal (RBA-La Magrana) de Lluís-Anton Baulenas ens acosta a l’amor als llibres i la lectura, especialmente la de paper.
RBA-La Magrana reeditarà La mala dona de Marc Pastor i l’aposta de novel·la negra catalana arribarà de la mà de Lluis Llort amb Herències col·laterals.
L’editorial Alreves/Crims.cat publiquen La mirada del cocodril de Juli Alandes i La sang és més dolça que la mel de Josep Torrent, obra guardonada amb el I premi memorial Agustí Vehí.
L’editorial Periscopi segueix apostant per noves veus narratives i aquesta tardor presenta El silenci del far d’Albert Juvany. També l’editorial catalana publicarà el novembre L’home pla, de Carles Zafon, una novel·la que parla de literatura i en la que es reuneix, al voltant d’una cervesa, a un autor, al seu personatge i al seu lector perquè es trobin cara a cara i perquè parlin de la vida i de l’amor.
La gran aposta de Meteora per aquesta tardor és Rellotges en temps de pluja d’ Antònia Carré-Pons i la selecció d’articles que Nèstor Luján va dedicar a la ciutat de Barcelona a càrrec de Jordi Amat i Agustí Pons.
En el terreny dels clàssics, l’editorial Destino publicarà ‘La vida lenta’ on inclou tres diaris desconeguts fins ara de Josep Pla, gràcies a la recerca en els arxius de l’escriptor català, ha permès localitzar llibretes conservades on hi ha anotacions corresponents als anys 1956, 1957 i 1964.
Proa també recupera Tots els camins duen a Roma del periodista català Gaziel, considerat un dels grans de la seva professió i testimoni directe dels grans fets del segle XX.
Per fi Empúries publicarà el dietari ‘Posar per a la mort de Maria Mercè Marçal on narra la seva malaltia. Poc temps després, el 1996, quan li van detectar el càncer de què havia de morir al cap de dos anys, Marçal va començar un dietari que va anar escrivint, amb intermitències, fins poc abans del final. Es tracta d’un dietari centrat en l’experiència de la malaltia, escrit des d’una extrema lucidesa
Pel que fa a la novel·la històrica, a principis de novembre Tania Juset amb L’hospital dels pobres (Columna) narrarà la construcció de l’Hospital de Sant Pau, el conjunt modernista més gran de tots els temps
Marc Capdevila a La Bíblia de pedra (edicions 62) ha decidit combinar art i thriller ambientada en lèpoca de la construcción de la nova portalada de l’església de Santa Maria de Ripoll.
Per la seva banda Víctor Jurado a No s’hi enterra cap traïdor (Columna) ens tralladarà a la Barcelona de 1714 i recupera la història d’un dels llocs més emblemàtics com és el Fossar de les Moreres.