L’autor de la novel·la “El primer emperador i la reina Lluna”, Premi L’Illa dels Llibres 2021, va deixar enllestida poc abans de morir, “Les muses” (Comanegra) una obra que tanca el que Cussà anomenava la Trilogia de la Civilització, que va iniciar amb La serp i va continuar amb El Ciclop.
A “Les muses”, Cussà ens parla de la pulsió artística que travessa els anys que separen Ramon Llull dels Pink Floyd (passant per Leonardo, Shakespeare, Clara Schumann, Camille Claudel o Patti Smith. I també és la història d’un escriptor, Virgili Pardal, que malda per acabar una obra inacabable, enganxat a la mateixa droga que comparteixen els protagonistes de la seva novel·la. Una poció misteriosa, entre la droga i la medicina, travessa vuit-cents anys d’història passant per les mans d’alguns dels creadors que han marcat la nostra civilització.
Jordi Puig, director editorial de Comanegra afirma que amb “Les muses” ens acostarem a la resposta de la pregunta ¿D’on van sortir els llampecs d’inspiració que van catapultar obres com les de Ramon Llull, Antoni Gaudí i Patti Smith? seguint la peripècia d’un beuratge misteriós capaç de treure el millor i el pitjor de cadascú. Però, “Les musses”, segons Puig “no és una novel·la pòstuma normal. Les muses és la cirereta d’una de les trajectòries més importants de la literatura catalana del segle XXI: la culminació d’un projecte de vint anys de creació que l’autor, plenament conscient del que tenia entre mans, va bolcar-se en acabar abans de morir”.
El llegat literari de Jordi Cussà “es tanca amb una novel·la sobre la pulsió artística, que serveix d’homenatge a alguns dels seus grans referents i que culmina el cicle narratiu més ambiciós de l’autor”.
Poc temps després de la publicació d’El primer emperador i la reina Lluna, autor i editorial van acordar la publicació de “Les muses” sense imaginar llavors “l’èxit de l’Emperador, i no ens volíem ni imaginar que Les muses seria una novel·la pòstuma.”
Les muses tanquen el que Jordi Cussà anomenava la «Trilogia de la Civilització», que va començar a publicar l’any 2001 amb La serp (la segona va ser El Ciclop). Les novel·les segons Puig “són perfectament autònomes, el lector pot començar per
la que vulgui sense cap temor a perdre’s res essencial, però comparteixen una línia de continuïtat històrica (la primera parteix del segle VI aC i Les muses acaba al nostre segle XXI)”. Jordi Cussà confessava que “les tres són novel·les que aspiren a situar la civilització com a protagonista a través de centenars de personatges d’arreu del món.”
L’eix vertebrador d’aquesta última és el món de l’ar ti narra les dificultats del seu autor (Virgili Pardal a la novel·la) per acabar una novel·la que sembla inacabable. Finalment l’editor afirma que “Les muses és, de llarg, el llibre més difícil d’editar que he tingut a les mans. Però les converses amb Jordi Cussà també seran sempre a la motxilla del millor de la vida.”
La coberta de la novel·la també és una declaració d’intencions “il·lustrada per Pep Montserrat, que barreja una escultura clàssica dedicada a Diana, exposada al Louvre, amb pintades reals del mític local de rock CBGB, referent dels anys setanta, que va tancar l’any 2006 amb un concert de Patti Smith” ens recorda l’editor.
La novel·la “El primer emperador i la reina Lluna” va rebre l’11è Premi L’Illa dels Llibres. En l’acte de lliurament del guardó, el director de Comanegra, Joan Sala va definir a Jordi Cussà com una persona “popular en si mateix, era un paio sincer i senzill i que tenia molt clares les coses. Volia que la seva obra perdurés a ell. Si un bon autor no desitja que la seva creació el perduri a ell, no sé que fa creant. Amb aquest guardó ajuda que la seva obra aconsegueixi aquest objectiu i el seu llibre perduri.”
Sobre el llegat que ens deixa Cussà, l’editor Jordi Puig ho resumeix amb “Una literatura juganera, desacomplexada, i una relació gormanda amb la llengua catalana. Això ens ha fet molt bé, vaja, aquí una bona colla hi estem en deute. Si ens poséssim cerimoniosos, diríem que la llengua catalana no seria el mateix sense la seva obra. Ell la va eixamplar i li va treure unes quantes manies. Això ho va aconseguir en la modesta mesura que permet la literatura, naturalment, però és dels autors que caldrà tenir en compte, quan resumim la literatura catalana del segle XXI.”
“Quan mirem el temps de cara al futur, un mes ens pot semblar un any, però quan el contemplem revivint el passat, una dècada pot semblar una setmana. I l’atzar, mentrestant, va teixint una teranyina invisible que aglomera milers i milers de trames alienes, construint i destruint implacablement i constant allò que en diem present.»
Jordi Cussà “Les muses”
