Sílvia Cantos rens recomana la novel·la guanyadora del Premi Joaquim Ruyra 2016 que publica l’editorial La Galera.
Fes-me cas, espavila, crea alguna cosa que als de dalt els sembli interessant, que els sembli extraordinària, encara que no ho sigui, tant se val, la gran virtut és fer-los veure que ho és.
L’efecte Calder de Santi Baró despertarà l’interès del lector per un dels autors més rellevants de la literatura catalana, Pere Calders. Merescudíssima guanyadora del premi Joaquim Ruyra.
Estiu de 1977. Un jove solitari, àvid lector de còmics a qui costa mantenir les amistats i sembla condemnat a perdre-les irremeiablement, coneix el famós escriptor Pere Calders. A Llançà el parèntesi estiuenc d’aquell any, esdevindrà el teló de fons enmig del qual el Xavier descobrirà un nou amor: els contes d’en Calders. L’essència d’aquesta història és la curiosa connexió que s’estableix entre el jove protagonista i l’eminent escriptor. En paral·lel a això, viurem una guerra de sexes en tota regla entre un grup d’adolescents. Nois i noies s’han vist enfrontats arran del naixement d’un club privat “L’Arca de Noè”.
Santi Baró ofereix al lector passatges de gran qualitat literària, ha construït una història que capta l’interès de joves, sense perdre de vista la gran exigència d’aquest públic lector, una inesgotable necessitat d’acció, aventura, “que passin coses”. I en passen, de mundanals, de divertides, d’entranyables i de profundes. Pocs escriptors connecten tan bé amb els joves com ho fa en Santi, amb aquest llibre ho demostra un cop més, amb el qual va alçar-se victoriós amb aquest premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil.
Penso que un dels punts més forts d’aquesta novel·la és l’ús de l’humor fi i la ironia intel·ligent, que enganxa aquell qui desgrana les seves pàgines i és alhora, un punt d’unió amb el propi Pere Calders, mestre indiscutible en l’art de la ironia. L’efecte Calders t’arrenca sonores riallades en més d’una ocasió, una petita mostra:
«- A mi a vegades no em coneixen ni a casa…
– Ah, no?
– No, ni a canonades, però la Rosa, la meva dona, va tenir una idea genial.
En Calders fa una pausa estratègica per crear un clima de misteri. En Xavier hi cau de quatre grapes.
– Quina idea?
– Mira, em va fer un cartell que abans d’entrar a casa em penjo al voltant del coll. En el cartell hi ha anotat el meu nom, el cognom, l’edat, la fitxa mèdica, l’estatura i el pes; d’aquesta manera, així que poso els peus a casa, tots els de la família em reconeixen a l’instant.»
Cròniques de la veritat oculta esdevé el llibre que desperta la passió lectora del Xavier i pel qual el lector sentirà un interès immediat, estic convençuda que seran molts els lectors d’aquesta novel·la que en finalitzar la lectura s’endinsaran en l’obra del mestre Calders amb una mirada d’interès i neta de prejudicis i això, que resulta tan difícil d’aconseguir per a molts docents, ho posa en safata en Santi Baró.
El disseny de la coberta i alguns detalls que trobem a l’interior d’aquestes pàgines aporten un toc molt personal al llibre pel qual cal felicitar la gent de Toormix, han sabut captar el to idoni i els elements clau, reproduint algunes de les icones més característiques de la època així com les referències animalístiques que es donen al llibre.
Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965). De ben jove es va adonar que el taller de joieria familiar no era el futur que desitjava. Es va dedicar de ple a la literatura i ha guanyat molts premis, d’entre els quals destaca el Gran Angular (dos cops), el Barcanova o el Joaquim Ruyra. D’entre la seva obra destaca: Nit de sang, La lluna de Gel, La gran O, Un contra onze i Fario.
Fes-ne un tastet!
Sílvia Cantos, especialista en literatura infantil i juvenil
@Silvia_Cantos
http://silviacantos.blogspot.com.es/
