L’escriptor català publicava fa dos anys en català la novel·la on ret un homenatge a les Brigades Internacionals que van lluitar en la Guerra Civil.
Arran del testimoni d’en Raymond, un nord-americà que va participar a la Guerra Civil amb Brigada Abraham Lincoln, coneixerem les seves experiències al front però al mateix temps ens endinsarem en una història d’amor viscuda en aquella època. L’editorial Rosa dels Vents publicava l’any 2015 l’edició en català de ‘El brigadista’ i ara dos anys després Milenio ha dedicit presentar l’edició en castellà. Aquest fet suposa per l’autor ‘’començar des de zero. Escrivint en català he publicat algun que altre llibre del que no n’estic gaire orgullós, fins i tot crec que, d’alguna manera, fins i tot m’ha perjudicat. Publicant la que considero la meva millor obra en castellà, em donaré a conèixer mostrant la meva millor cara.’’
El procés segons ha destacat Cantavella a L’Illa dels Llibres ‘ha estat francament complicat, han passat dos anys des que va sortir la versió catalana. Vaig tenir una mica de decepció perquè, per raons extraliteràries, la editorial que hauria tingut més lògica que la publiqués, va preferir no fer-ho. Aquest fet va ocasionar que les altres editorials sospitessin.’’ Assenyala que ‘Afortunadament, l’editorial Milenio va jutjar la novel·la pel seu contingut literari i la ha publicat’’ i l’autor espera arribar a més lectors.
‘El brigadista’ és la novel·la més ambiciosa i personal de Jordi Cantavella ” ha estat el meu projecte literari més dur i alhora més bonic. Sempre he tingut tendència a escriure humor, però en aquest cas l’humor absurd amb que acostumo a escriure, no tocava. Els personatges que hi apareixen (molts són reals) mereixien tot el meu respecte, admiració, afecte i agraïment.’’
Sobre una segona part de la novel·la ho deixa de moment a l’aire ‘Fa cosa d’un any vaig començar a escriure una segona part en la que faig protagonista un dels personatges secundaris, en Lluís, el noi que apareix a les trinxeres de l’Ebre. Dissortadament tinc el projecte aturat perquè guanyar-se la vida escrivint literatura no és passar gana, és morir d’inanició. Estic una mica cansat en aquest sentit, no sé si acabaré llançant la tovallola o no. Esperem’’
