L’illa dels llibres ha entrevistat a Dolors Sàrries, responsable de l’editorial que ha parlat del passat, present i futur de Meteora.
L’editorial va començar el març del 2000, i els primers llibres van veure la llum el dia 30 de novembre del mateix any.
Som dos socis, Jordi Fernando, que era cap de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona i jo, M. Dolors Sàrries, que venia de l’ensenyament, era professora d’institut.
Per una coincidència de circumstàncies personals (en el meu cas per problemes de salut que em van apartar de l’ensenyament) vam decidir muntar un negoci plegats. I, com som filòlegs, i el gust per als llibres el portem a la sang, vam decidir embarcar-nos muntant Meteora.
Respecte a les editorials grans, no independents perquè formen part de grups, la diferència és immensa; de fet són dos negocis diferents.
A Meteora ho fem tot entre tots. Des de la primera lectura fins a la promoció del llibre. Passant per qüestions administratives, comptables, promocionals, disseny, traducció, correcció, compaginació… Sí que tenim col·laboradors externs, però sempre supervisant-ho absolutament tot.
Quant a les diferències amb altres editorials de la nostra mida,… no n’hi ha tantes. Unes es decanten més per unes determinades col·leccions, per unes temàtiques concretes i nosaltres per unes altres. I també hi ha molts aspectes que compartim. Nosaltres ens hem apuntant al carro del llibre digital, també, i potser altres encara no.
Meteora té una molt bona col·lecció de poesia que potser ens diferencia de moltes altres editorials que no en tenen.
La poesia ens ha donat a conèixer a molt públic català, sobretot. Al nostre catàleg hi tenim la majoria dels millors poetes catalans.
·Meteora en aquests 10 anys ha publicat diferents gèneres com novel·les, poesia, assaig, biografies…. que formen un catàleg força complet. Quins serien els títols més destacats d’aquests 10 anys?
Ens aquests anys hi ha hagut títols molt bons, però que no han tingut èxit de públic. Senzillament perquè no tenim uns canals de promoció prou forts. I no podem invertir-hi els diners com fan altres. Però vistos amb el temps, encara continuem creient que eren i són unes magnífiques obres. I parlo tant de narrativa en català i castellà, com d’assaig, sobretot.
Ara, hi ha hagut llibres que han tingut molt d’èxit, com per exemple, El preu de ser catalans, de Patrícia Gabancho del que em vam vendre més de 17.000 exemplars. També el llibre Las Meninas de Picasso de Claustre Rafart, que vam editar, ja fa 10 anys, en català, castellà i anglès; és un dels llibres que continua venent-se mes a mes després de tant de temps.
Destacaria també, la redició de la novel·la de Ricard Salvat, l’única que va escriure i que va guanyar el Joanot Martorell (antic Premi Sant Jordi) de l’any 1959: Animals destructors de lleis. Va morir el Ricard Salvat abans de poder tenir el llibre a les mans.
També les dues novel·les d’Olga Xirinacs, una gran escriptora i molt poc valorada al nostre país: L’agonia de Severià Vargas i El hijo del tejedor. Dues grans novel·les.
Aquest 2010 hem publicat un llibre que ha tingut molt bona acollida de públic i de crítica: Cartes a Clara, una periodista del segle XXI d’Agustí Pons.
I la nostra “perla” d’aquest mes de novembre. Un homenatge a la Vall de Boí i a la celebració dels 10 anys de ser declarada Patrimoni de la Humanitat: Cuina i terra de la Vall de Boí. És la primera guia gastronòmica i cultural d’aquesta vall.
·Com sobreviu una editorial com Meteora en aquests temps?
Hi ha dues coses fonalmentals en una editorial, i crec que per extensió a moltes altres feines. I són:
1) Creure molt en el que fas
2) Treballar moltíssim
Això estem fent els qui formem Meteora.
·Diuen que les editorials petites cuiden molt i mimen als seus autors. Que hi ha de cert? Quina és la relació editor-autor?
És cert. I això és fàcil de comprovar-ho. Només cal que parleu amb qualsevol dels nostres autors. I mirar també que molts d’ells, han publicat més d’un llibre amb nosaltres. Repeteixen.
Amb els autors ho tractem tot directament des del moment que entren per la porta. Absolutament tot es comenta. Això fa que ells se sentin ben atesos i nosaltres estem convençuts que la feina es fa a gust de tothom. És una manera “artesana” de treballar, que diem nosaltres.
·De cara als futur després de fer 10 anys, quin són els reptes?
En principi anar publicant en les diferents col·leccions que tenim obertes. De moment no ens falten textos. Ens n’arriben molts.
També volem donar-li més importància al llibre digital i promocionar-lo més, perquè creiem que pot conviure molt bé amb el llibre en paper. Ens agradaria fer alguna col·lecció de butxaca de narrativa. I també ens ronda pel cap recuperar autors catalans que estan descatalogats.
Al 2011 volem publicar més narrativa en castellà perquè tenim uns molt bons originals i creiem, que tot i ser d’autors desconeguts, mereixen un espai. Lluitarem per aconseguir-ho.
Tot ho continuarem fent amb la mateixa il·lusió i sent fidels als nostres principis. Els llibres són la nostra passió i treballar com a editors ens fa feliços.