‘Si el Barça és més que un club, La Galera és molt més que una editorial” afirma l’editora.
Durant 50 anys ha publicat un total de 5.000 títols, i ha creat 150 col·leccions on destaquen els autors Josep Vallverdú, Sebastià Sorribas, Josep Albanell, Joaquim Carbó, Pilarín Bayés, Ignasi Blanch, Arnal Ballester, Picanyol, Emili Teixidor, Gabriel Janer Manila, Carles Sala i Jordi Sierra i Fabra són alguns dels autors destacats del catàleg.
Durant tot l’any 2013 es realitzaran activitats per celebrar que inclou edicions especials, activitats d’aniversari per Sant Jordi, Món Llibre o la Setmana del Llibre en Català, una exposició i un vídeo documental entre altres projectes sorpreses.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Iolanda Batallé, directora editorial de La Galera.
Un dels secrets és la il·lusió i les ganes d’arribar al lector nen, jove i adult.
Un altre secret seria el difícil equilibri entre la qualitat i la comercialitat i finalment és l’aposta per la producció pròpia i defensar els grans autors i il·lustradors del país.
Però sobretot pensar que tot llibre és una cadena d’entusiasme que comença amb l’editor, l’autor i l’il·lustrador però que passa per tots; per la persona de premsa, els llibreters i els periodistes.
Cuidar tots els elements…..
Exacte, què tots els implicats se’n sentin part i que diguin la seva en un procès on tots són pares i mares
Amb quins adjectius definiries la La Galera?
Un d’ells diria país, emotivitat, repte, innovació, cultura, grans històries i sobretot el que trobo és molta estima i molt d’amor de lectors de totes les generacions
Més o menys el que em va passar a mi quan em van demanar dirigir La Galera.
Sobretot per la part de repte i perquè és l’editorial amb la qual vaig aprendre a llegir i vaig descobrir un univers de ficcions meravellós que passaven per Rodari, La colla dels 10, El zoo d’en Pitus, les il·lustracions de la Pilarín Bayés
Puc dir que, si el Barça és més que un club, La Galera és molt més que una editorial’. [pullquote] ‘Si el Barça és més que un club, La Galera és molt més que una editorial’[/pullquote]
Durant 50 anys s’han publicat més de 5.000 títols. El Zoo d’en Pitus seria el gran èxit?
El gran èxit històric sens dubte. Quan em preguntes els joves lectors d’avui sobre el Zoo d’en Pitus, sempre els hi comento que podria ser el Polseres Vermelles d’avui en dia.
Tant de de bo que alguns dels títols que estem treballant en aquests moments com La porta dels trens panys, Elvis Riboldi, Adolescents.cat o el Patatu d’Àngels Bassas sobrevisqui com ho ha fet el Zoo d’en Pitus.
Què demanen els joves lectors d’avui?
Sobretot bones històries. Els nens mantenen una sinceritat molt superior a un adult i per tant un lector nen i jove no t’enganya.
Una clau de La Galera es que tenim oferta molt variada, des de la col·lecció de la Calafell de tradicions catalanes, Elvis Riboldi dels, el segell Bridge o l’àlbum il·lustrat d’Els amics de les arts oferim històries per a totes les edats
Si vas treballat amb il·lusió amb professionalitat i buscant les oportunitats pots créixer.
El següent pas és créixer a Amèrica Llatina i en formats digitals. Cal buscar també nous camins i treballar molt en equip.
La creativitat és bàsica i les crisis són dures però també cal estar molt atent.
Durant tot l’any es faran actes per celebrar els 50 anys.
Qualsevol acte que fem durant tot aquest any serà motiu de celebració. Un dels actes destacats serà una exposició a la Biblioteca Jaume Fuster i l’edició d’un documental.
Però volem que cada dia sigui una celebració i per aquest motiu cada llibre porta el logo dels 50 anys, però al mateix temps també hem dissenyat unes bosses amb unes frases ‘50 anys i encara fem coses de nens’, ‘Cada dia més grans, cada dia més joves, La galera 50’
Quins títols triaries del catàleg de La Galera?
Això no m’ho podeu fer! Això és com dir-li una mare quins fills li agraden més.
Malgrat això, et diré que vaig aprendre a llegir amb a Poc a poc, una col·lecció que encara continuem venent.
No puc oblidar-me de les il·lustracions de Pilarin Bayés que forma part del meu imaginari o els poemes de Miquel Desclot.
Amb nou anys en va enganxar molt un llibre Els habitants de Bubo-Bubo de Miquel Obiols, una novel·la que parlava de l’amor d’una manera molt especial i que d’alguna manera creava un món que partia de Plató on tota persona té la mitja taronja.
Òbviament El zoo d’en Pitus també em va marcar i força.
Escolta l’entrevista íntegre:
