Laia Perearnau rep el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica  

L’escriptora ambienta la seva novel·la “Francesca de Barcelona” (Columna) al segle XIV amb el personatge històric de Francesca Satorra, un dels primeres dones que va exercir de metgessa a la Barcelona del segle XIV.

Laia Perearnau assegura que “Quan vaig topar per primer cop amb la Francesca Satorra en un llibre d’història vaig tenir clar que havia de ser la protagonista de l ameva novel·la.”  Malgrat la poca informació existent,  Laia Perearnau va intuir que es tractava ”d’una dona de caràcter i valenta: tot i haver de pagar una multa per fer de metgessa en un món dominat pels homes, sabem que va continuar exercint i que anys més tard el mateix rei Joan I li va donar la llicència per fer de cirurgiana. això ja era tot un èxit, però és que a més a més el rei amenaçava amb multes a tothom que l’hi impedís.”

Sobre el motiu pel qual Joan I li va donar la llicència quan això només passava a una ínfima minoria de llevadores, assegura que era  “un forat que jo havia d’omplir. Vaig pensar que, fos quina fos la història de la Francesca, era potent i estava molt connectada amb el que sempre ha passat i encara passa a les dones, per això la vaig triar sense dubtar-ho un segon.”

El jurat, format per Glòria Gasch, Tin Luján, Vicent Sanchis, Jaume Sobrequés i Maria Carme Roca ha destacat de “Francesca de Barcelona” (Columna) “retrata de manera fidel la Barcelona de la baixa edat mitjana, destaca perquè té un argument molt ben travat i una protagonista molt potent: una dona que lluita per trencar les barreres que li impedeixen exercir la medicina. Per aconseguir el seu objectiu la Francesca combina a dosis perfectes la força de voluntat amb l’esperit de superació i ho acaba d’arrodonir amb la via del coneixement, no tan sols del món cristià sinó també del jueu”.

El premi Nèstor Luján convocat per Columna Edicions, és el primer i únic premi de novel·la històrica en català. Es va crear el 1997, dos anys després de la mort del periodista i escriptor que li dona nom. En edicions anteriors, van  ser guardonats, Xulio R. Trigo, Jordi Sierra i Fabra, Martí Gironell, Núria Esponellà, Tània Juste, Imma Tubella…

ARGUMENT
La Francesca és una noia cristiana de quinze anys que ajuda la seva àvia Bonanada a fer de llevadora. L’àvia li ensenya els secrets de l’ofici i la introdueix en el domini de les plantes remeieres, però ella no en té prou, i malgrat que viu en un entorn molt humil, té la ferma determinació de convertir-se en metgessa i cirurgiana. Només hi ha un problema: aquesta és una professió reservada als homes i fer-s’hi un lloc és gairebé una quimera.

Gràcies al seu ofici de llevadora, visita sovint el Call. Allà coneixerà l’Astruc, un noi jueu provinent d’una nissaga de metges que vol estudiar medicina. Tots dos arriben a l’acord de compartir coneixements: la Francesca li ensenyarà tot el que sap sobre plantes i ell li donarà accés als seus llibres. Però la medicina no és la seva única passió: la Francesca està enamorada d’en Martí, el seu amic d’infantesa, i amb aquest amor s’iniciarà en la vida adulta, una vida trepidant plena d’obstacles, amor, traïcions i passions