Sota la direcció de Fernando González Molina i protagonitzada per Marta Etura es basa en el primer llibre de la Trilogia del Baztan
Fernando González Molina dirigeix l’adaptació que s’ha rodat durant nou setmanes entre Madrid i la Vall del Baztán i les poblacions de Lesaka i Elizondo. Luiso Berdejo ha estat l’encarregat de l’adaptació al cinema de la novel·la.
El repartiment de la pel·lícula està encapçalat per Marta Etura, Elvira Mínguez, Carlos Librado “Nene”, Francesc Orella, Itziar Aizpuru i Benn Northover.
El Guardián invisble és una producció d’Atresmedia Cine, Nostromo Pictures i El Guardián Invisible AIE en coproducció amb Nadcon.
Una trilogia d’èxit
Dolores Redondo publicava a principis del 2013, ‘El guardià invisible’ (Columna/Destino) la primera part de la trilogia sobre Baztan. La formula escollida per l’autora era barrejar la novel·la negra amb elements mitològics, una decisió arriscada que li va permetre convertir-se en una de les revelacions literàries de la temporada ‘’Quan escrivia la novel·la ja em vaig adonar que seria una aposta arriscada. De fet en aquells moments no tenia ni editor ni editorial i tampoc podia imaginar se es publicaria’’..
Sobre el personatge de Salazar, l’escriptora destaca ‘Jo volia fugir una mica dels perfils de la novel·la negra i buscava algú sensible i amb qui sentir-me identificada. Moltes vegades en el nostre treball donem una imatge que no té res a veure amb la nostra vida privada. Volia mostrar tots aquests aspectes i crear un personatge amb els seus sentiments, pors i que no només mostrés com una inspectora de policia’.
El personatge evoluciona en la trilogia, d’ençà que Amaia Salazar ha de tornar a Eliozondo, lloc on va passar la seva infància.
Salazar compta amb un caràcter fort però al mateix temps mostra la seva fragilitat i haurà d’enfrontar-se als fantasmes del seu passat, marcats per una relació intensa i complicada amb la seva mare Rosario.
La primera novel·la de la trilogia va captivar ràpidament a molts lectors i també a la crítica i la confirmació del seu èxit arribaria amb El llegat dels ossos, la segona novel·la ambientada en la vall de Baztan.
El paisatge natural de la Vall del Baztan actua com un personatge més en la trilogia, marcat per un indret meravellós, però que també amaga misteris i éssers que formen part de la creença popular. Per Dolores Redondo la vall del Baztan suposa ‘Un lloc amb una potència natural enorme i una vida molt propera als druides. Tot això, va fer que existissin ritus per poder sobreviure en un mitjà hostil. Durant milers d’anys va ser així i durant una època aquest modus vivendi va conviure amb el cristianisme, però amb l’arribada de La inquisició es va voler esborrar. A Navarra és on més persones han mort a mans de la Inquisició’.
Cada novel·la de la trilogia està protagonitzada amb éssers mitològics de la zona. A El guardian invisible ens presenta l’habitant dels boscos anomenat Basajaun, per continuar amb el Tárttalo, protagonista d’El llegat dels ossos, per tancar la trilogia amb Inguma, un personatge malèfic capaç de matar durant la nit, només posant la seva boca a sobre del dorment per robar-li l’alè fins que mor.
Amb la publicació de la novel·la ‘Ofrena a la tempesta‘, l’any 2014, Dolores Redondo tancava la trilogia iniciada amb El guardià invisible. En una entrevista a L’illa dels llibres, Dolores Redondo no descartava la possibilitat de seguir amb la inspectora Salazar ‘La història està pensada des del principi i culmina amb la tercera part. Però no descarto en un futur recuperar a Amaia perquè és un personatge que m’agrada moltíssim, però seria en una altra història diferent’