Emily Blunt protagonitza la pel·lícula basada en la novel·la de Paula Hawkins
‘La noia del tren’ continua a les llistes dels títols més venuts després d’un any i mig de la seva publicació i s’ha convertit en un fenomen internacional que ha sumat vendes milionàries. Ara arriba l’adaptació cinematogràfica sota la direcció de Tate Taylor amb guió d’Erin Cressida Wilson.
Paula Hawkins s’ho va jugar tot amb ‘La noia del tren’ i l’èxit de la novel·la li permetrà seguir escrivint noves històries. Hawkins assegurava en una entrevista a L’Illa dels Llibres que havia pensat en abandonar la seva carrera com a escriptora ‘com que tenia problemes econòmics vaig pensar que si aquesta novel·la fracassava , hauria de trobar una feina per poder sobreviure No volia abandonar les novel·les i per tant estic molt contenta que La noia del tren hagi funcionat molt bé, fet que en permetrà continuar escrivint’.
Cada matí, Rachel Watson (Emily Blunt) agafa el mateix tren per anar a Londres i l’aturada en un semàfor vermell li permet observar amb detall els moviments que es produeixin al seu voltant, especialment els d’una parella a qui anomena Jason i Jess, de qui imagina una vida tranquil·la i feliç. En una de les aturades del tren davant de la casa número 15 creu veure una discussió entre la jova parella, que fa desdibuixar la imatge de parella feliç que ella imaginava. Poc temps després descobreix a través de la premsa que la seva Jess imaginària s’anomena Megan i ha desaparegut sense deixar cap rastre. A partir d’aquest moment intenta recordar que va veure realment aquell dia i es debat entre si es convenient informar a la policia i si ella va tenir alguna cosa a veure.
Sobre l’argument de la novel·la Paula Hawkins destaca que ‘És molt complicat, però puc revelar que la protagonista és una dona que se sent molt sola i que en el trajecte en tren a la feina pensa en les persones que viuen en les cases per on passa el ferrocarril. Un dia veu en una d’aquestes cases, un fet que la sorprèn molt i es veu embolicada en un misteri per esbrinar que és el que realment va veure’.
Com assegura Rachel en un moment de la novel·la ‘quan ets incapaç de recordar el que has fet la teva ment omple els buits com vol i t’imagines el pitjor…”
Rachel resulta ser un testimoni poc fiable pels problemes d’alcoholisme i la pèrdua de memòria que li provoca la beguda, però vol recuperar com sigui els records que li permetin saber que és el que realment va veure. El seu dubtós testimoni obre les portes a Paula Hawkins per oferir al lector amb La noia del tren /La chica del tren (La Campana/Planeta) novel·la angoixant i fosca a través d’uns personatges molt ben definits psicològicament que ens faran canviar contínuament d’opinió sobre els sentiments que ens provoquen i si en realitat són víctimes o culpables.
L’autora reconeixia que feia el mateix que la seva protagonista ‘El meu tren passava molt a prop d’algunes cases i fins i tot podies veure el seu interior. Llavors jo m’ imaginava com seria la vida de les persones que hi vivien i fins i tot com seria la meva si hi visqués allà. Penso que tothom fa això i considero que és un instint molt natural’.
A més d’un viatge en tren ‘La noia del tren’ també va trobar inspiració en el cinema de Hitchcock ‘el que m’agrada molt de Hitchcock és l’ambient, el dubte d’un mateix i de la paranoia amb aquelles sensacions de si ens estem tornant bojos o no. M’encanten aquests tipus d’ambient i això és el que es palpa a la novel·la’ afirma Hawkins’.
