L’acabadora
Michela Murgia
Proa /Salamandra
224 pàgines.
L’acabadora és la segona novel•la de l’escriptora Michaela Murgia. Nascuda a Sardenya l’any 1972 ha captivat a molts lectors italians amb les seves novel•les que al mateix temps han aconseguit destacats premis com el prestigiós Premio Campiello. L’editorial Proa ha publicat la segona novel•la sota la traducció de Mercè Ubach.
La protagonista de L”acabadora és la Tzia Bonaria és vídua i sense fills, i decideix demanar la Maria, la quarta filla d’una vídua pobra que no la pot mantenir, com a “filla d’ànima”. La Tzia Bonaria és la modista del poble i es força respectada però també té un altre ofici que és el de l’acabadora.
Aquest ofici que sembla ser que va exisitir consisteix en practicar l’eutanàsia i ajuda a morir a tots aquells que ja no volen patir més. La Maria no coneixerà fins passats un anys aquest ofici i llavors li serà difícil compendre les activitats de la seva mare adoptiva. A partir d’aquest moment veurem les visions de dos mons que lluiten entre les tradicions ancestrals i la modernitat.
L’acabadora és una novel•la que ha destacat per la seva senzillesa i per la seva qualitat literària.
Primeres pàgines.
Fillus de anima. És així com en diuen, dels nens nascuts dues vegades, de la pobresa d’una dona i de l’esterilitat d’una altra. Maria Listru, fruit tardà de l’ànima de Bonaria Urrai, era filla d’aquest segon part. Quan la vella es va aturar sota el llimoner a parlar amb la seva mare, Anna Teresa Listru, la Maria tenia sis anys i era l’error després de tres encerts. Les seves germanes ja eren unes senyoretes i ella jugava tota sola per terra, fent un pastís de fang pastat amb formigues vives, amb la cura d’una doneta.
Movien les potes vermelloses en la massa, i morien lentes sota la decoració amb flors silvestres i el sucre de sorra. Sota el sol violent de juliol el dolç li creixia a la mà, bonic com ho són de vegades les coses dolentes.
Quan la nena va aixecar el cap del fang, va veure al seu costat la Tzia Bonaria Urrai que somreia, a contrallum, amb les mans descansant sobre el ventre pla, sadolla d’alguna cosa que li acabava de donar Anna Teresa Listru.
No va ser fins temps després que la Maria va entendre què era exactament.
Si voleu llegir-ne més, cliqueu en aquest enllaç.
