A mitjans de mes juny es publicarà el nou llibre de Stieg Larsson. Després de l’èxit de la trilogia Millenium, les editorials Columna i Destino publiquen La veu i la fúria, un recull dels seus articles periodístics.
El Larsson més periodístic i compromès es podrà llegir a La veu i la fúria, on Larsson es va aborda temes que li preocupaven com la crisi mundial, el ressorgiment del racisme, la violència masclista, el ressorgiment de l’extrema dreta..
Stieg Larsson va néixer a Suècia l’any 1954. Periodista de prestigi i corresponsal de guerraen diferents conflictes de l’Àfrica, va escriure obres d’assaig dins l’àmbit econòmic i social, però sobretot és conegut per haver estat el redactor en cap d’Expo.
Va dedicar molts anys de la seva vida a lluitar contra la intolerància i la repressió de la dona. Va investigar l’extrema dreta a Suècia i dins del context internacional. Larsson va ser un home que va denunciar sense parar la violència contra les dones i va defensar els seus drets. Al llarg de la seva vida, va escriure nou llibres i centenars d’articles
Larsson va morir sobtadament el 2004 pocs mesos després d’haver lliurat a la seva editora els tres volums de la trilogia Millenium. Larsson no va arribar mai a veure l’èxit editorial de la seva trilogia.
Daniel Poohl que va succeir a Stieg Larsson com a editor en cap de la revista Expo. És l’autor d’aquest recull d’articles.
“Que comencés a treballar en les novel·les negres semblava una evolució lògica. Era obvi que havia d’escriure novel·les policíaques, que havia de contar històries. Estava fet per a això. Amics, coneguts, lectors i periodistes m’han preguntat per Stieg i els seus llibres. D’on va treure les seves idees? Lisbeth Salander existeix al món real? He donat una resposta honesta i he admès que no ho sé. Però el que sí sé és que hi va haver una altra cara de Stieg, alguna cosa més que un simple narrador d’històries. El record que guardo és el de l’Stieg idealista, la convicció tan forta d’haver d’anar fins al límit si pensava que alguna cosa estava malament, de fer tot el possible per canviar-ho. No per ser felicitat per les seves denúncies. No per diners. Senzillament, perquè cal fer-ho. ” Daniel Poohl
[…] […]