La traductora Esther Roig desvetlla a L’illa dels llibres el procès de traducció de la novel·la ‘Inferno’ de Dan Brown.
La traducció de la nova novel·la de Dan Brown s’ha fet amb fortes mesures de seguretat per evitar filtracions. Onze traductors van viatjar a Milà per traduir el nou bestseller del l’autor nord-americà.
Sense connexió a internet i sense telèfons mòbils els traductors escollits han fet la seva feina en unes condicions poc habituals.
Esther Roig s’ha encarregat de la traducció catalana (Editorial Empúries) de la novel·la de Dan Brown i ha comentat a L’illa dels llibres el procès de traducció.
Amb més de vint-i-cinc anys com a traductora ha traduit autors destacats com John lee Carre, Ken Follet, Cormac McCarthy, Anna Frank i JM Auel.
Després de Nadal em van trucar de l’editorial Empúries i em van comentar que necessitaven un traductor que anés a Londres a fes la traducció, però que de moment, no em podien dir res més.
Hi vaig acceptar perquè em va fer gràcia i uns mesos després em van tornar a trucar per comunicar-me que finalment seria Milà el lloc escollit per fer la traducció.
Coneixia els detalls i les condicions de la traducció?
Si, alguna cosa ens van dir abans i per tant ja sabíem que no tindríem internet a l’ordinador i que treballaríem en una sala amb molts més traductors.
Que va pensar?
En un inici em vaig amoinar una mica perquè avui en dia, si els traductors som eficaços es perquè tenim internet a l’ordinador.
Tot i això, ens van dir que ens posarien un parell d’ordinadors amb internet a la sala per fer algunes consultes
Un cop vam arribar a Milà vam comprovar que ens van posar uns vigilants per controlar quines pàgines miràvem.
La primera setmana va ser una bogeria, perquè has de canviar el teu sistema de treball, però com totes les coses si no tens més remei al final t’hi acostumes.
La traducció es va fer a la seu de Mondadori l’editorial italiana de Dan Brown al costat d’altres traductors.
Érem uns onze traductors de diverses llengües com el català italià, francès portugués, alemany.
Els únics que estàvem sols érem l’Aleix de Planeta i jo, la resta eren equips de traductors .
Nosaltres si que vam anar força de bòlit per enllestir la traducció a temps.
Quan de temps hi va estar a Milà?
Aproximadament hi vaig estar un mes i mig. Jo vaig marxar amb els francesos i els alemanys, però després van arribar els correctors.
Quantes hores va dedicar a la traducció?
Les primeres setmanes van ser d’unes onze hores diàries treballant també dissabtes i diumenges . Després ja vaig afluixar una mica, però les primeres setmanes van ser intensives.
A la sala de traducció que era un sòtan de l’editorial Mondori estava prohibida la presència de telèfons mòbils…
Entràvem i deixàvem els mòbils als vigilants i llavors ens donaven els manuscrits que havíem deixat el dia abans per poder continuar amb la feina.
Si que ens permetien sortir alguna vegada fora de l’edifici per fer alguna trucada, però dins de la sala no podíem tenir cap conexió amb l’exterior. Fins i tot els portàtils tenien els ports usb tapats amb una cinta per evitar copiar la feina…
[pullquote]Fins i tot els portàtils tenien els ports usb tapats amb una cinta per evitar copiar la feina…[/pullquote]
Sembla ser que aquesta mesura ha evitat les filtracions…
Aquest era l’objectiu dels editors americans evitar el pirateig i les filtracions i penso que ho van aconseguir per què no ha transcendit res..
Deu ser la primera vegada que ha viscut un fet semblant
Si aquest és un fet insòlit, no només per mi, sinó també pels altres traductors. Poques editorials es poden permetre fer-ho pel cost econòmic que això suposa.
Tornaria a traduir a Dan Brown?
Suposo que el proper cop preguntaré on anem…. La veritat es que em vaig divertit molt. L’experiència va ser molt divertida i si ara m’ho tornessin a oferir ho tornaria a fer.
La veritat és que de cop i volta només s’ha parlat dels traductor i no de l’autor com sol succeir.
A nosaltres també ens ha anat bé, perquè m’ha permès descobrir que no tothom té drets d’autors com els francesos, espanyols i catalans.
Cada traductor deu comptar amb el seu propi sistema….
Això és molt divertit perquè cadascú treballa totalment diferent. Per exemple el grup d’italianes que eren tres també treballaven amb sistemes diferents.
Una mateixa novel·la amb diversos traductors deu complicar el procès..
És horrible però no es pot evitar perquè darrerament els terminis s’han tornat molt embogits.
Si ho puc evitar, prefereixo treballar moltíssim i evitar-ho. És molt difícil que el resultat sigui el mateix.
El temps i els terminis deuen ser els principals enemics dels traductors
Últimament si, perquè les traduccions s’han accelerat i tot es fa molt ràpid. Sort que tenim internet que ens facilita el treball.
La traducció d’un llibre hauria de ser un procès lent per donar sentit al text….
Un bestseller no seria tan complicat. En el cas de Dan Brown el més complicat és que està ambientat a Europa i el lector europeu coneix les coses i els llocs que es comenten a la novel·la i per aquest motiu has d’anar molt en compte
Pot millorar un traductor un text?
Ho fem contínuament
Contínuament?
Si si perquè les presses no només son pels traductors sinó també pels escriptors
T’arriben originals que és obvi que no estan acabats de polir i al final ho acabem polint entre traductors i correctors.
Es fa tot massa ràpid, però això son els signes del temps…
Llavors cada traducció pot convertir-se en una nova versió de la novel·la….
Això segur, malgrat que sempre intentes ser el màxim fidel a l’autor. Però si l’autor patina en alguna cosa ho acabes arreglant.
Cal reividicar més la feina del traductor?
Més que reividicar-la és reconèixer la feina del traductor
Està ben pagada la feina del traductor?
No, no està ben pagada. La del traductor literari segur que no, tot. Potser altres traduccions com les tècniques si que estiguin ben pagades.
Tornant a Dan Brown, què li ha sembla la novel·la?
La novel·la segueix la línia de les anteriors i torna amb enigmes conspiracions i estic segura que agradarà molt als seguidors de Robert Langdon. És el que esperes d’una novel·la de Dan Brown. Personalment els thrillers que més m’agraden son els d’estil més clàssic.
Escolta l’audio de l’entrevista a Esther Roig.
