Analitzem de la mà de Jordi Sanuy la nova novel·la ‘La sospita de Fiona barton, l’autor de ‘La vídua i ‘La mare’
Fiona Barton (Cambridge, Regne Unit, 1957) torna a donar feina a la seva periodista estrella. La Kate Waters, a qui ja coneixíem de “La vídua” i de “La Mare”, ara protagonitza “La sospita”. El llibre té 598 pàgines i està publicat per Columna. La traducció al català és de Núria Parés Sallarès. Una bona mare coneix bé el seu fill? Aquesta és la pregunta del milió. Encara que el conegui bé, sempre se li escaparan coses. Al pare, també, lògicament.
L’Alex i la Rosie se’n van de viatge a Tailàndia després de fer la selectivitat. La idea de les dues amigues era prendre’s un any sabàtic abans de començar la universitat. La primera va quedar amb els seus pares que els trucaria, un dia en concret, per comentar les notes. I no ho fa… Després d’un temps prudencial, la seva família, i també la de la Rosie, denuncien la desaparició a la Policia. Només descobrir el cas, la Kate estreny fort per endur-se’n l’exclusiva, com és habitual. Li falta temps per parlar amb el pare i la mare de les noies i fer el que faci falta. És una professional veterana i amb molts recursos. Tot va més o menys bé fins que, inesperadament, és ella mateixa qui es converteix en notícia. No s’hi havia trobat mai. I si la situació se li escapa de les mans? El seu fill Jake també va marxar de casa fa un parell d’anys, però, per sort, en va tenint notícies. Odioses comparacions.
Com és habitual, Barton ens apropa la història des de diversos punts de vista: el de la Kate, el de la mare de l’Alex i el de l’inspector Bob Sparkes, un altre dels personatges fixos de l’autora. Té una gran relació professional amb la Kate, però ell no passa pel seu millor moment. El llibre, que és molt amè, està ple de diàlegs i aconsegueix mantenir alguns interrogants fins ben bé al final. “La sospita” també reflexiona força sobre les xarxes socials i de l’ús que en fem. L’Alex s’ha comunicat amb les seves amistats a través d’Instagram i amb un munt d’e-mails, que el lector pot llegir en diversos capítols. El viatge havia de ser de plaer, però ràpidament es transforma en tot un malson. La relació entre les noies és força complicada. La seva desaparició es converteix ràpidament en un focus mediàtic internacional. Descobrir la veritat serà complicat per tothom: policies, periodistes i familiars. Història elèctrica, amb un bon final.
“L’Alex sabia que no hauria fet ni la meitat de coses que havia fet fins llavors si no fos per ell. I a ell es veia clar que li agradava la seva companyia. Potser una mica massa. Ella havia intentat mantenir una relació d’amics, però era evident que el noi volia alguna cosa més. Li havia comentat que podia dir-li Jamie, però només quan estiguessin sols.
Parlaven d’un munt de temes de la manera que ho fa la gent solitària: abocant-ho tot massa ràpid amb l’ànsia de trobar una intimitat instantània. El segon dia el noi li va dir que li agradava el fet que a Bangkok ningú no sabés qui era. Ningú no el jutjava”.
Jordi Sanuy és periodista i editor del blog Paranoia 68, dedicat al món dels llibres i el cinema.
@Jordi_Sanuy
