L’autora, nascuda a Barcelona, va descobrir en set caixes amagades en un altell, un passat desconegut de la seva familia marcada per les persecucions dels jueus durant el nazisme.
Las siete cajas (Circe) ens ofereix una història colpidora que la seva protagonista, Dory Sontheimer, va descobrir per casualitat fa uns anys en set caixes amagades a l’altell d’una habitació de la casa dels seus pares.
El 7 d’octubre de 2002 és una data que recordarà, Dory Sontheimer perquè aquell dia va morir la seva mare Rosl i unes dies després, descobria en un altell de la casa materna set caixes que li van revelar molts dels secrets familiars que havien estat ocults durant molts anys.
Les caixes estaven plens de documents, cartes, passaports i fotografies on es parlava l’autèntic origen dels seus pares.
‘’Lo que cuento en este libro es lo que le ocurrió a mi familia. Una familia judía que como tantas otras tuvo que sufrir la aniquilación de todos los que se quedaron en Alemania y de los que vivían en la República Checa. Del resto su diáspora.’’
La història arrenca l’any 1934 quan Kurt i Rosl, dos joves alemanys però d’origen jueu són enviats a la Barcelona republicana, per les seves respectives famílies, davant del creixent odi envers els jueus per part dels nazis.
Kurt i Rosl es coneixeran a Barcelona i viuran des de la distància la situació familiar dels que s’han quedat a Alemanya.
Per mitjà de cartes entre els pares i els avis de Dory som testimonis dels fets i les terribles situacions que vivien en territori nazi i dels fallits intents de portar la resta de la familia a Barcelona.
‘’Busco los pasaportes anteriores y los encuentro. El pasaporte de mi abuelo, expedido el 2 de enero de 1931, va dirigido al señor Max Sontheimer. El de mi abuela, a la señora Rosa Sontheimer, nacida Winternitz. En 1940 mis abuelos habían dejado de ser señores para la Alemania nazi. Eran Max Israel i Rosa Sara. Ya no eran considerados como personas. En las taps de los documentos destaca nítidamente una gran letra de color rojo: ‘’J’’. Era ‘’J’’, judíos. El pasaporte de Max con el número tres, el de Rosa con el número cuatro. ¿Sólo habíen expedido cuatro pasaportes desde enero hasta abril de 1940 para la comunidad judía?”
Molts familiars de Dory Sontheimer per la seva condició de jueus van ser exterminats a les càmeres de gas en els camps de concentració nazis com els de Treblinka, Riga o Auschwitz. Altres familiars com la germana de Kurt, Dorel va morir a Israel en un bombardeig de les tropes de Mussolini a Tel Aviv l’any 1940.
Alguns familiars com el tiet Julius va aconseguir arribar als Estats Units on va fer carrera militar i fins i tot va participar amb les tropes aliades en el desembarcament de Normandia.
En diverses ocasions i davant del desconeixement sobre els orígens familiars, Dory havia preguntat als seus pares perquè la seva família era més aviat curta. Una pregunta que mai havia obtingut resposta, potser davant de la por o el silenci que moltes víctimes de l’holocaust s’autoimposen com a mesura de protecció. En ocasions i sense donar més detalls els seus pares li comentaven que ‘havien mort durant la guerra’.
Els seus pares es van casar el 31 de desembre del 1936 i sempre van intentar passar desapercebuts. L’ any 1939 després de la victòria franquista i per por de ser deportats de nou a Alemanya van decidir espanyolitzar els seus noms per Conrado i Rosita i convertir-se a la fe catòlica.
El llibre que narra aquesta historia personal està dividit en set capítols corresponents a les caixes que un bon dia Dory Sontheimer va trobar a l’altell de l’habitació de soltera a casa dels seus pares.
Set caixes plenes de records que durant molts anys van estar tancades, però que ara han aconseguit revelar els seus autèntics orígens i viatjar a diversos països per poder trobar els desdendents familiars.
