El llibre recorda com el franquisme va convertir la tragèdia en una campanya de propaganda.
El 25 de setembre de 1962, la tromba d’aigua que va caure en menys de dues hores va arrasar diversos barris sencers de poblacions del Vallès.
Les xifres parlen de 617 morts, 12.000 damnificats i pèrdues milionàries, fet que es considera com la catàstrofe natural de la història contemporània a la província de Barcelona.
La riuada de Franco. Pugnes polítiques, propaganda i corrupció en el context de les inundacions del vallès (1962,), del periodista Ferran Sales i l’historiador Lluís Sales posen de manifest com el règim franquista va convertir aquella tragèdia en una campanya de propaganda a favor del cap d’Estat Francisco Franco.
Alguns sectors de l’oposició detectaren la manipulació franquista, però un dels pocs a combatre-la fou Josep Tarradellas. El president de la Generalitat, capitanejant els exiliats polítics, desafià el franquisme amb la promoció de col·lectes.
C
inquanta anys més tard, però, la documentació dels arxius deixa entreveure la crònica que ara expliquen els autors del llibre.
L’absència casual de les autoritats, la nit de la riuada, va provocar que els ciutadans, incitats per la ràdio, sortissin al carrer per administrar la zona sinistrada al marge dels canals oficials.
La tasca de milers de voluntaris obriria en ple franquisme un singular període d’excepcionalitat democràtica que va durar cinc dies i va convertir-se en el germen del moviment veïnal, que seria reprimit amb força p er uns responsables del règim que acabarien generant una altra riuada que els autors del llibre defineixen com la riuada de Franco.
