L’esportista catalana descriu a ‘Qui té la voluntat té la força’ els seus pensaments, sentiments i les ganes de superar-se dia a dia.
El seu nom està associat a l’èxit i a l’esforç que li han donat una carrera esportiva plena de triomfs i ara, Laia Sanz, ha decidit explicar per primera vegada com pensa, com afronta la vida, quines són les seves pors, les seves vivències personals i els sentiments més profunds des que es va pujar per primera vegada a una moto.
Quan era petita quan el seu pare ja la pujava a la moto “El meu pare té la culpa de tot. Va ser ell qui, quan jo encara ni tan sols caminava, em pujava al dipòsit de la seva moto i em duia a fer un tomb. El meu cos es posava ben dret, i ell m’aguantava, amb tendresa, posant-me el palmell de la mà sobre el pit”
Als quatre anys Laia Sanz va provar la Cota 25 del seu germà sense que ningú se n’adonés i als set va competir per primera vegada en trial i avui s’ha convertit en l’única dona que ha entrat al top 10 del Dakar, el ral·li més exigent del món.
Laia Sanz no es considera una superwoman ‘’les superwomen no existeixen. Tant de bo hagués aconseguit, sense proposar-m’ho, desprendre’m de l’estigma social que pesa sobre totes les dones pilot.”
El periodista Eloi Vila ha estat l’encarregat de l’edició que publica l’editorial La Magrana. A Qui té la voluntat té la força’ reflexiona sobre la superació dels límits, què significa, en realitat, l’èxit o el fracàs i com gestionar les emocions en moments decisius. La Sanz es considera “més cerebral que no pas impulsiva. Identifico les amenaces, però també les fortaleses.”
Laia Sanz fa un repàs pels inicis com a esportista i dels reptes i somnis de futur, marcats per l’esforç i l’afany de superar-se dia a dia i trencar mites perquè qui té la voluntat té la força.
