La creadora del blog ‘A l’ombra del crim’ debuta com a col·laboradora de L’Illa dels Llibres.
La mirada de vidre, d’Anna Moner, publicada per Bromera i guanyadora del Premi Ciutat d’Alzira 2018, és una singular novel·la que explora obertament la part més fosca de la condició humana. La història, ambientada en la Barcelona del tombant del segle XIX al XX (distribuïda entre 1898 i 1904), s’endinsa en els tenebrosos mons dels progressos de la medicina i la psiquiatria de l’època, en l’ambient efervescent de l’espiritisme, en l’àmbit obscur de l’addicció a la morfina, tan en voga aleshores.
A través d’uns personatges (protagonistes i secundaris) perfectament perfilats, sorprenents, terrorífics, caricaturescos, una autèntica galeria del terror plena de desferres humanes, Moner poua en les pràctiques mèdiques i psiquiàtriques i les porta a l’extrem, convertint-les en el camp d’experimentació d’un metge sense escrúpols que barreja l’exercici de la medicina amb una malsana ambició artística. Enmig d’aquesta bogeria, serà un fotògraf, Roger Queralt, qui protagonitzarà vertaderament la història. Roger Queralt, un espectador d’excepció i alhora una víctima col·lateral de l’indescriptible horror.
La novel·la oscil·la entre dues estètiques: la de la bellesa i la de la lletjor. Moner no ens estalvia res: reflecteix a la perfecció l’escatologia, la sordidesa, la crueltat, el deliri i la maldat. No defuig mostrar de manera cruenta i hiperrealista la part més obscura de l’ésser humà, dels baixos fons de la ciutat, de les més primitives passions.
Simultàniament, però, és capaç de construir (tal com ja ens té acostumats) una novel·la extraordinàriament atmosfèrica, preciosista, de llenguatge refinat, amb una gran proliferació de descripcions molt ben documentades, amb el ritme lent i cadenciós que sens dubte convé als fets que narra, amb la seva habitual complaença en els detalls, en la sensualitat, en les sinestèsies, en les aromes, els colors, l’art i la música, en tot allò que sovint no diem però que sabem que existeix.
Moner aprofundeix molt i no enganya ningú, no ens facilita lenitius. Moner ens colpeja i ens fa preguntar-nos com hem arribat fins aquí. Com a espècie i com a individus. Ens ensenya qui som, amb un mirall al davant, i amb la seva característica veu, pròpia i única. No conec ningú, en els temps que corren, que escrigui com ella. Per tant, no us la podeu perdre. Si no l’heu llegit encara, a què esteu esperant?
Anna Maria Villalonga és editora del blog A l’ombra del crim dedicat al món dels llibres.
