L’editorial d’Aniol Rafel aposta per l’obra de l’escriptor sard on recupera la història del bandoler Samuele Stocchino, el tigre d’Ogliastra que es va convertir en un dels bandits més buscats de Sardenya.
Amb traducció d’Anna Casassas, Edicions del Periscopi recupera en català la novel·la que Marcello Fois va publicar l’any 2006 sota el títol de ‘Memoria del vuoto’’. L’any 2014 la petita editorial Hoja de lata la va publicar en castellà i esperem que amb la traducció en català serveixi per donar a conèixer l’obra de l’escriptor sard.
Albert Sánchez Piñol n’ha escrit el pròleg on destaca la qualitat literària de l’escriptor i compara Stocchino (a qui Fois li afegeix una C al cognom històric) amb Serrallonga o Jesse James per als nord-americans.
Sánchez Piñol destaca que ser bandoler en una illa significa que no tens escapatòria i que abans o després cauràs, pres o mort. Però abans que això succeeixi comenta que el bandoler no és un personatge solitari perquè sense la solidaritat comunal no és res. També afegeix que el que va convertir en un perill Stocchino va ser la lluita contra esl cacics locals, fet que va provocar que Mussolini actués per eliminar el bandolerisme a Sardenya.
‘’És un soldat ras, una nul·litat que ha trobat un sentit. Es confon en la massa, és un jove amb empenta de la Celebrada Carnisseria Italiana. És un agent de la terra de l’Empresa Mort. Això sí que ho sabia, però era una cosa que no tenia nom. Al llop que li batega al pit li han crescut els ullals’’
Com si es tractés d’una tragèdia grega, Fois ofereix un relat magnífic molt proper a la tradició oral i que sap barrejar perfectament diversos gèneres que donen un sentit molt ampli de la narració.
La rondalla, el conte i la novel·la es barrege, al mateix temps que som testimonis com el personatge històric es va convertint en mite. Basat en fets reals, Marcello Fois va teixint un relat senzill però al mateix temps amb una forta càrrega literària.
L’heroi que torna triomfant i condecorat després de la seva participació durant la Primera Guerra Mundial es convertirà en l’enemic a batre però la seva captura malgrat les altes recompenses que s’ofereixen pel seu cap no serviran de res. ‘’El que fa por d’en Samuele és que sempre arriba a un pas de la mort, i aleshores la mort tampoc no el vol i se’l treu de sobre.’’
Marcello Fois dóna un paper destacat en la narració a les profecies, els somnis i les creences que determinen el nostre destí. ‘’En Samuele està sol al mig del camp, és un home, però també és el nen que somia. De cop la bèstia parla: seràs serp i colobra, li diu. Seràs glorificat i martiritzat. Seràs dimoni, Satanàs maleït. Brut de sang i pur com el lliri’’
Com a tota tragèdia també hi ha un capítol destacat a l’amor i Stocchino no s’escapa de l’encanteri, gràcies als sentiments cap a Mariangela Palimonde que serveixen a vegades per frenar-lo dels seus impulsos més violents i de venjança. ‘’En Samuele ni tan sols sap com s’ho ha fet aquella dona per fer-se’l seu, però i tant que se l’ha fet seu, i tant. Ella és la que decideix amb dolçor i governa el seu silenci.’’
Memòria del buit està estructurada en cinc parts on cada capítol arrenca amb una breu introducció del que llegirem a continuació.
L’oralitat convertida en novel·la i el personatge històric en mite, gràcies a un relat que traspua literatura en les seves pàgines.
‘’la lluna està bevent l’horitzó retallat com la clova d’un ou trencat, mandrosa d’una mandra quasi Mort, quasi com si fos al primer son’’