L’escriptora catalana ens deixa als 88 anys.
“La literatura ha estat, i és, el far salvador de moltes de les meves tempestes”, amb aquesta frase l’escriptora Ana María Matute rebia el Premi Cervantes 2011.
Ana María Matute, va néixer a Barcelona l’any 1925 i la seva obra ha estat marcada pels seus contes i novel·les on hi narrava temes recurrents com la Guerra Civil espanyola, la postguerra, la incomunicació o la injustícia social.
Sobre els seus inicis literaris, l’escriptora catalana sempre comentava que anava cada dia a l’editorial Destino amb la seva primera novel·la, Pequeño teatro, escrita als disset anys, “a mà, en un quadern escolar, quadriculat, amb les tapes d’hule negre”. Un empleat se’n va apiadar i li va aconseguir “una entrevista amb el director”, el novel·lista Ignacio Agustí, el qual amb “infinita paciència”, li va explicar que ho havia de “passar a màquina”. Li van contractar el llibre i va enviar la seva segona novel·la, Los Abel, al Premi Nadal, que va quedar en tercer lloc. Amb Pequeño teatro va guanyar el Premi Planeta.
Ana Maria Matute va ser membre de la Real Academia Española i autora de gairebé una vintena de novel·les i altres tants relats i contes.
Entre els guardons aconseguits hi destaquen el Premio Cervantes 2011, el Premi Planeta, el Nadal, el Nacional de Literatura, el Nacional de les Lletres Espanyoles.
‘La torre vigía’, ‘Primera memoria’, ‘Olvidado rey Gudú’ ‘Aranmanoth i ‘Paraíso deshabitado’ formen part del seu llegat literari
L’editorial Destino tal com estaba previst publicarà el mes de setembre la nova novel·la d’Ana Maria Matute ‘Demonios familiares’