L’escriptor i periodista analitza la novel·la “Purs homes” (Més Llibres) de Mohamed Mbougar Sarr
“-Has vist el vídeo que fa dos dies que corre?”
Així arrenca Purs homes (Més Llibres) de Mohamed Mbougar Sarr amb traducció d’Oriol Valls, una novel·la valenta, colpidora i necessària. Hi ha ben pocs escriptors que aconsegueixin atrapar el lector des de la primera línia. El senegalès Mbougar Sarr té aquesta habilitat. La d’atrapar-te des del començament i no deixar-te anar fins al final. Apel·la a la curiositat- i als sentiments- d’aquells que volen saber, que tenen ganes que els expliquin una història que els commogui, que no els deixi indiferents. I ho assoleix!
A mi ja em va passar amb La memòria més secreta dels homes, que a més li va valer el premi Goncourt el 2021, i ara m’ha tornat a passar amb aquesta. A Purs homes hi trobareu una història escrita amb una prosa poètica molt potent. Amb unes imatges precioses i truculents al mateix temps. És d’aquelles històries que no voldries mirar, però t’hi veus abocat per la força de les paraules i per com t’hi va portant.
Una novel·la que, a partir d’un episodi d’homofòbia, ens parla de dignitat, d’impotència, d’impostures, de màscares, d’hipocresia, d’integrisme i d’integritat, de religió i tradició, de pecats i delictes, de costums i d’inclinacions, dels rumors, de retrets, de vergonya, de la valentia i la covardia per fer front a realitats que envernissen actituds i enverinen relacions que conformen i condicionen una societat. I no només la senegalesa sinó totes les societats. També les occidentals. Perquè la nostra no se n’escapa d’auscultar-se davant del que planteja Mbougar Sarr.
No tan sols us atraparà la història i com està explicada sinó també els personatges. Començant pel mateix narrador, un jove professor de literatura, Ndéné Gueye. De seguida empatitzem amb les seves ganes de saber i, de retruc, amb les seves decepcions, fatigues i tristeses un cop completa totes les respostes a la pregunta inicial sobre el vídeo de l’home desenterrat i els fets que provoquen. Però sense oblidar la mare i el pare de Gueye, la Rama i l’Àngela, el senyor Coly o la mare de l’Amadou. Tots ells i les seves opinions ens il·lustren per entendre com n’és de fàcil i de pervers caure en la fal·làcia de la puresa.
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’, “El fabricant de records” (Premi Prundenci Bertrana) i els àlbums il·lustrats “Un talp al meu jardí”, “Un talp a l’Antic Egipte” i “Un talp a l’Antiga Roma”.
