L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha presentat l’estudi Escriure en català: estat de la professionalització,on analitza l’impacte de la crisi econòmica sobre el col·lectiu d’escriptors en llengua catalana
Es tracta del segon estudi que presenta l’AELC després de la presentació del primer els anys 2006-2007, considerats d’inici de la crisi econòmica, per això aquest nou estudi permet comprovar l’impacte de la crisi en el nostre àmbit professional i els canvis que ha provocat en el sector.
Guillem-Jordi Graells, president de l’AELC, ha destacat que un dels temes fonamentals que ha revelat l’estudi, respecte de les dades de 2007, fa referència als graus de professionalització. Els ingressos provinents de l’escriptura respecte del total d’ingressos s’ha reduït, del 19% el 2006-2007 al 15% actual.
Si el 2007 la mitjana d’ingressos de tots els escriptors en llengua catalana estava en els 5.550€ ara passa a ser de 3.867€, o sigui, una baixada del 31,5% de mitjana en els ingressos de tots els escriptors.
L’estudi també indaga en la percepció de la crisi per part dels escriptors. Un 64% dels enquestats mantenen que han experimentat una davallada de la qualitat de vida, i un 52% declaren que cobren menys que abans per activitats literàries. Una altra dada rellevant és que si bé l’any 2007 només un 18% deien que calia recórrer a les beques i ajuts institucionals, ara en canvi el percentatge d’autors que per a continuar endavant veuen imprescindible els ajuts ha pujat fins al 47%.
Una de les accions realitzades després de l’estudi de l’any 2007 va ser la negociació de models de contracte d’edició amb el sector editorial, després de detectar un cert caos contractual. Aquestes negociacions van desembocar en un conveni, l’any 2009, amb cinc modalitats diferents segons les diverses tipologies de contracte que contempla la llei. Tres anys més tard es va pactar la cessió d’explotació de drets digitals.
Bel Olid, vocal de la junta de l’AELC de temes de traducció i presidenta de CEATL –Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires– s’ha encarregat de presentar les dades referents al col·lectiu de traductors.
En aquest col·lectiu és àmpliament majoritari –un 80%– el perfil del que es dedica esporàdicament a la traducció, i el 90% simplement han traduït una obra o menys d’una a l’any. A l’altra banda de l’espectre, només el 5% tenen la traducció com a única dedicació.
Les dues reivindicacions bàsiques dels traductors són la visibilitat i la remuneració.
Pel que fa a la visibilitat dels traductors, en un de cada cinc dels casos –un 22%–, el nom del traductor no surt enlloc, en el 33% el nom consta en els crèdits i només en el 25% dels casos el nom del traductor surt a la coberta.
Una dada preocupant és que només un 16% dels traductors enquestats declara cobrar un percentatge en concepte d’autoria –un dret que reconeix la llei–, mentre que un 40% dels cobra a preu fix i un 33% per caràcters o paraula, modalitat que repercuteix molt negativament en els interessos dels traductors.