L’escriptora va dirigir una part del seu discurs a la ministra d’Educació demanant un espai a les escoles per potenciar la creació.
Ovació dels assistents de la cerimònia de lliurament del 71è Premio Planeta 2022 a les paraules finals del discurs de la finalista del Premio Planeta, Cristina Campos.
L’autora va dirigir el seu missatge a la ministra d’Educació Pilar Alegría, després de confessa que va ser “una nefasta estudiant, quan estudiava segon de BUP em van fer fora de l’escola per haver suspès Física i Química, Matemàtiques i català”. L’autora ha assenyalat que va aprovar el castellà amb un “cinc pelat”.
Campos ha recordat que “tinc tres fills a qui ajudo a estudiar. Avui en dia tot ha canviat, però es continua premiant la capacitat de memoritzar i no existeix un espai per a la creació”. Ha recordat que “creant també es pot aprendre, perquè crear és relacionar i això és molt important i ho explico a la meva novel·la”.
Finalment, ha advertit que si hi ha una mare o un pare que el seu fill o filla havia suspès tres o quatre assignatures “no es desesperin, perquè qui sap si aquest nen o nena descarriat , potser trenta anys més tard, acabi sent finalista del premi Planeta”.
Cristina Campos ha estat l’autora finalista amb la novel·la “Història de mujeres casadas”. Campos és autora de la coneguda novel·la “Pan de limón con semillas de Amapola”.
Sobre la novel·la finalista, després de vint anys de matrimoni, l’amant imaginari amb qui sempre havia somiat la protagonista es fa realitat. Ella i les companyes de treball recorren tots els temes relacionats amb la femeniitat, la sororitat, el poder de l’amor i l’honestedat.
“Història de mujeres casadas” s’inicia amb tres dones de la que es coneixen en un entorn laboral, un inici que “em serveix per a disseccionar la història dels seus matrimonis, però també la intimitat femenina i el desig” ha declarat l’escriptora”. La novel·la transcorre per Barcelona, Bsoton i Formentera l’any 2018.
