Els onze relats del llibre ofereixen un recorregut per l’univers zafonià després de la mort de l’escriptor Barceloní i un regal als lectors de la tetralogia d’El Cementiri dels Llibres Oblidats’.
‘La ciutat de vapor’ (Columna/Planeta), és un homenatge a Carlos Ruiz Zafón però també als lectors de l’escriptor barceloní. Poc temps després de la publicació d’El laberint dels esperits l’any 2016 i el tancament de la tetralogia d’El Cementiri dels Llibres Oblidats iniciada amb ‘L’ombra del vent’, Zafón ja contemplava la possibilitat d’aplegar aquells relats i contes que havia escrit i publicat en diverses publicacions.
Textos que havien estat publicats en diaris o havien acompanyat alguna edició especial de les seves novel·les. També quedaven reals inèdits, però que tots tenien un punt en comú i era que giraven al voltant de la seva obra. De fet, com confessa el seu editor a l’inici de La ciutat de Vapor’, Carlos Ruíz Zafón ”concebia aquesta obra, més enllà de la seva entitat pròpia, com un reconeixement als seus lectors, que ‘l’havien seguit durant la publicació de la saga iniciada amb L’Ombra del Vent’‘.
Qui signa la nota de l’editor és Émile de Rosiers Castellaine, un nom molt zafonià que serveix a Emili Rosales retre aquest darrer homenatge a l’escriptor català.
L’editor defineix el conjunt de reals com ‘una ampliació del món literari del Cementiri dels Llibres Oblidats’ a més d’assenyalar que ‘La Ciutat de Vapor’ dona mostra l’habilitat amb què Carlos Ruíz Zafón se’n va servir per bastir una literatura pròpia i inconfusible, en la qual identifiquem elements de la novel·la d’aprenentatge, de la històrica, de la gòtica, del thriller, de la romàntica, sense que falti el seu toc magistral en el relat dins del relat”.
Els onze relats, quatre d’ells inèdits fins ara, que apareixen a ‘La Ciutat de Vapor’ ens evoquen moments de les quatre novel·les que formen part de la tetralogia ‘L’ombra del Vent, ‘El Joc de l’Àngel’, ‘El Presoner del Cel’ i ‘El Laberint dels Esperits’ i que ens revelen alguns fets o detall del passat dels protagonistes.
‘La Ciutat de Vapor’ recorre el barri Gòtic, l’Avinguda Tibidabo, el Castell de Montjuïc, El Born, El Cementiri de l’Est del barri de Poblenou’, La Sagrada Família’ o El cementiri dels Llibres oblidats.
”Blanca i l’adéu” el relat obre el llibre recupera el personatge del periodista i escriptor David Martín qui enamorat acabat venent la seva ànima a l’editor Andreas Corelli. En aquest relat recorrerem el barri de la Ribera, el mercat del Born i l’església de Sant Maria del Mar.
A ‘‘Sense nom” ens transportarà a la Barcelona de 1905 i al Cementiri de l’est al Poblenou on una noia està a punt de parir i rep l’ajuda d’una misteriosa dama de blanc.
Amb ”Una senyora de Barcelona” serem testimonis dels records viscuts i dels somniats que a vegades es confonen.
‘Rosa de foc‘ és el quart relat i està ambientat al segle XV on l’opressor Sempere és obligat sota amenaça a traduir un quadren d’Edmond de Lunam un tripulant moribund d’un vaixell procedent d’Orient es troba encallat davant la ciutat de Barcelona.
A ”El príncep de Parnàs’ ens trobem a Antoni de Sempere que acompanya a Miguel de Cervantes en el seu viatge per la ciutat de Barcelona a més d’oferir-nos alguna pista sobre l’origen del Cementiri dels Llibres Oblidats.
L’homenatge a Dickens el trobem al relat ‘Llegenda de Nadal’ i a ‘L’Alícia, a l’alba’, recorre l’any 1939 quan Barcelona era bombardejada per les tropes franquistes.
Carlos Ruíz Zafón escriu a ‘Homes de gris’ sobre els anys vint, època del pistolerisme, eren els pinxos del barri, però que l’any 1942 es van convertir en els repressors dels vençuts en la Guerra Civil.
A ‘La dona de vapor’, el relat que dona títol a la recopilació un okupa conviu amb els inquilins d’una casa bombardejada el 1939 i s’enamorarà de la Laura, La dona de vapor.
A ‘Gaudí a Manhattan’, Zafón ofereix la seva versió d’una trobada entre l’arquitecte Gaudí i un enigmàtic potentat en el Waldorf Astoria per construir un gratacel a Manhattan.
El darrer relat ”Apocalipsis en dos minuts’‘ va ser publicat en anglès a ‘The Cultivating thought autor series’ de Chipotle, un cadena de restaurants mexicans que oferien el text en gots promocionals.
La grandesa de Carlos Ruíz Zafón va fer que la seva obra fos un èxit mundial i ho demostra novament amb la traducció de ‘La ciutat de vapor’ a unes 50 llengües.
Sí Carlos Ruíz Zafon va concebre els onze relats com un homenatge als seus lectors, segurament que aquests, li retran el millor homenatge llegint ‘La ciutat de vapor’.
Carlos Ruiz Zafón era l’escriptor espanyol més llegit a tot el món després de Cervantes. Les seves obres han estat traduïdes a més de cinquanta idiomes i han estat reconegudes amb els principals guardons literaris. Nascut a Barcelona, el 25 de setembre de 1964 va treballar com a director creatiu d’una important agència de publicitat a Barcelona, es va traslladar als Estats Units i el 1992 va decidir dedicar-se de ple a la literatura. El 1993 es dona a conèixer amb El Príncep de la Boira (Premi Edebé), considerada una de les seves millors novel·les juvenils i que conforma, al costat d’El Palau de la Mitjanit i Les Llums de Setembre, La trilogia de la Boira. El 1998 publicà Marina, potser la més personal de totes les seves obres.
L’any 2001 publicava ‘L’ombra del vent’. L’èxit de la novel·la va ser gradual fins que va arribar el gran esclat i va passar a ser un dels escriptors de moda convertint-se durant dos anys seguits en l’autor més venut de Sant Jordi. El fet que l’èxit inicial fos gradual li va permetre assumir-ho millor. Carlos Ruiz Zafón afirmava l’any 2016 que el millor de l’èxit és ‘que t’ofereix llibertat i no estàs condicionat a les pressions i el pitjor és que a vegades provoques recel i rebuig, inclús en persones que no coneixes de res’.
La saga d”El Cementiri dels Llibres Oblidats’ està integrada per ‘L’Ombra del Vent’ (2001), ‘El Joc de l’Àngel’ (2008), ‘El Presoner del Cel’ (2011) i ‘El Laberint dels Esperits’ (2016).
Un dels objectius de les novel·les segons havia declarat l’autor era ‘crear un híbrid de tots els gèneres possibles amb ingredients de tragèdia, novel·la policíaca, històries d’amor i combinar tots aquests registres.
Per Carlos Ruiz Zafón ‘El laberint dels esperits’ era la novel·la que comptava amb més ingredients d’intriga i misteri’ i ‘L’Ombra del vent’ era una novel·la que va definir com ‘d’aprenentatge’, la segona és la més gòtica i ‘El presoner del cel’ la més aventurera.
EL CEMENTIRI DELS LLIBRES OBLIDATS COM A METÀFORA
Per Carlos Ruiz Zafón ‘El cementiri dels llibres oblidats’ era una metàfora que va començar amb una imatge i en el cas de l’inici de la tetralogia ‘era un nen en una catedral gòtica plena de llibres.’ Zafón assegurava que es tractava d’una metàfora sobre la memòria de les paraules i que defineix com pensem però també és una metàfora sobre l’oblit’. Aquella imatge inicial va derivar i evolucionar en un ‘homenatge a la paraula escrita’.
