La campanada de Sant Jordi.

Article d’opinió de Jordi Milian, director de L’illa dels llibres.

De la diada de Sant Jordi en destaquen alguns noms propis; el primer La Campana, una editorial petita , que gràcies a la feina ben feta per part de la seva editora Isabel Martí ha fet un nou miracle. Si l’any passat va ser l’avi de cent anys de Jonas Jonasson, aquest any ha estat Victus d’Albert Sánchez Piñol el més venut de Sant Jordi.

Amb aquest èxit Albert Sánchez Piñol es treu per fi l’etiqueta de l’autor de La pell freda per  ser a partir d’ara l’autor de Victus.
Ho fa fet amb rigor històric, ofici i  sobretot a una  feina  de documentació realitzada durant més de vint anys  per convertir Victus en  la gran novel·la sobre  la Barcelona del 1714.
Ser el més venut de Sant Jordi i no signar cap llibre és tot un repte, però Albert Sánchez Piñol ja fa anys que va decidir no participar dels grans esdeveniments i dedicar-se a fer el que més li agrada: escriure novel·les al marge de xifres de vendes o fins i tot de critiques.

Tot i que semblava oblidada la polèmica,  la llista  dels autors mediàtics segons el Gremi de Llibreters ha reobert ferides.
El Gremi  publica cada any la llista dels llibres més venuts i des de fa uns anys inclou una estranya categoria de ‘mediàtics’.  Aquest any entre els més venuts dels anomenats ‘mediàtics’ segons la llista del Gremi de Llibreters han estat Albert Espinosa i Pilar Rahola, que ha publicat dues novetats que podran agradar més o menys, però que en definitiva són dues novel·les.
Què entenem per mediàtics? Quins autors poden ser considerats mediàtics?  Un escriptor que compta amb el suport dels mitjans també és mediàtic?
Malgrat tot això el Sant Jordi continua viu i aquest any la gent ha sortit al carrer a gaudir de la Diada de Sant Jordi.

Des de L’illa dels llibres volem fer un homenatge a tot el sector editorial però en especial atenció a tots els autors ja siguin mediàtics o no  que dia a dia aconsegueixen el més important de tot: SUMAR LECTORS!!

 

 

 

1 COMENTARI

  1. Que curiós que els llibres més venguts siguin traduccions del castellà (Victus, Espinosa, Falcones) o directament en castellà (Sierra, Amela). Més enllà d’això i dels mediàtics (a Rahola la tenim a la sopa), sembla que hi hagi menys negoci… Val si, tenim l’Espinàs que és una recopilació d’articles, Llach recopila cartes…

Comments are closed.