Una edició amb tapa dura i un pròleg molt especial de l’editora Isabel Martí on descriu l’essència dels viatges i dels textos d’Espinàs.
L’editorial La Campana acaba de recuperar els primers tres títols de la col·lecció “A peu” de Josep Maria Espinàs. Ho fa en una edició interessant amb tapa dura amb il·lustracions de Pep Montserrat i la publicació de “L’últim traginer. A peu pel Pallars i la Vall d’Aran, “Viatge a la frontera de la llengua. A peu per la Llitera” i “A la taula dels altres. A peu pel Priorat”.
Una vintena de volums formen part de la col·lecció “A peu” d’Espinàs que arrencaven amb viatges arreu del territori català per després viatjar per terres valencianes, basques, aragoneses, castellanes, mallorquines i gallegues.
Els llibres d’Espinàs sempre s’han caracteritzat per la voluntat d’explicar el que veia i de fugir de llocs molts coneguts. Com un foraster, que es deixa emportar pel paisatge i per la gent. Sobretot per la gent, aquelles persones del territori a qui Espinàs tenia el privilegi de conèixer de ben a prop.
Bona part de l’èxit de formats televisius com el “Foraster” (TV3) de Quim Masferrer es basen en el que va experimentar Espinàs fa molts anys. Anar a indrets poc coneguts o turístics i deixar-se emportar. Observar i escoltar a la gent provocant una simbiosi perfecta que permeti captar l’essència de la geografia humana.
Josep Maria Espinàs assegurava l’any 1999 que “Amb la publicació de nous llibres de viatge, ja s’ha entès que són narracions d’una experiència personal, que pertanyen a un gènere literari que no té cap punt de contacte amb la redacció de textos d’investigació o de divulgació”.
És Espinàs en estat pur, sense presses i gaudint del passeig i de les converses amb la gent. Però no de qualsevol gent. Un dels al·licients de les noves edicions és el pròleg de l’editora Isabel Martí, possiblement una de les persones que coneix més a Espinàs i que ens recorda l’essència dels textos. Assegura que “a l’Espinàs no li ha interessat mai la gent amb poder. El centre de tot el que ha escrit -articles, novel·les i llibres de tota mena- sempre ha estat la gent anònima”. Un dels objectius segons assenyala Isabel Martí era “convertir en protagonista la gent real i humil, la que viu sense sortir als diaris ni a la tele. I era important anar-los a trobar al seu lloc per entendre’ls.”
Per Isabel Martí “Viatjar amb l’Espinàs és una manera d’aprendre a viure escoltant les coses que passen i posat-hi la lupa mental perquè la vida es faci gran, i no uns binocles que l’empetiteixin” L’editora i amiga recorda que “per a ell, fer el cim no és pujar un pic, és recollir una conversa amb un desconegut”. Gaudia de la companyia i també de la gastronomia perquè per ell “El millor dels viatges és aprendre a menjar a la taula dels altres”.
Espinàs gaudia molt amb els preparatius dels seus viatges. Hi ha persones que tenen el desig de viatjar per fer un viatge interior o trobar-se a si mateix. Però, en el cas d’Espinàs era tot el contrari “i si ho aconsegueixes i llavors no t’agrades, què fas? Curiosament, tots aquests que volen coneixe’s s’acaben trobant sempre molt sensibles i interessants. Jo prefereixo conèixer els altres”, recorda Isabel Martí una conversa amb l’escriptor.
Els indrets que ens descriu en la vintena de llibres de la col·lecció han canviat, però val la pena recuperar-los per assaborir el llegat que ens deixa Espinàs. “Els anys no poden recuperar-se, però els llibres sí. De fet, un llibre sempre té la mateixa edat, l’edat que tenia l’autor quan el va escriure” assenyalava l’autor.
Espinàs era el foraster que viatjava a indrets poc coneguts sense cap càmera que el seguís, i només amb la seva lúcida mirada, els lectors podien llegir les seves experiències.
Com assegura Isabel Martí en el pròleg de les noves edicions “Proveu-ho, i camineu llegit l’Espinàs, no hi ha millor companyia”.
