Després de l’èxit de ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert, Jöel Dicker s’ha convertit en un dels escriptors de moda.
Abans del fenomen Harry Quebert, l’escriptor suís havia publicat la novel·la Els últims dies dels nostres pares/Los últimos días de nuestros padres que ara recuperen en català i castellà les editorials La Campana i Alfaguara.
En canvi, si que trobaran a un Dicker amb un altre registre, demostrant-nos que és capaç d’evolucionar i oferir propostes oposades i fins i tot recordar-nos a l’excel·lent ‘Ens veurem allà dalt’ de Pierre Lemaitre.
Ambientada en la Segona Guerra Mundial, Els últims dies dels nostres pares, es centra en la unitat F del servei secret SOE (Special Operation Executive), creada per l’exercit britànic per reclutar a joves procedents de diferents països europeus per entrenar-los amb la finalitat de crear xarxes de resistència i realizar accions de sabotatge i d’espionatge en la França ocupada per part de l’exèrcit nazi. Aquest servei secret actuava al marge dels serveis oficials i els joves rebien un dur entrenament.
‘’Però en Calland de seguida va veure que en Pal reunia tots els requisits dels bons agents sobre el terreny del SOE. Era un noi tranquil i discret, amb una cara dolça, tirant a guapo i de cos robust.
Era un patriota convençut, però sense ser un d’aquells exaltats que podien portar una companyia sencera a la perdició, ni un d’aquells enamorats rebutjats i deprimits que volen la guerra perquè el que realment desitgen és la mort. Parlava bé, amb molta solta i amb empenta, i el metge li havia sentit explicar, divertit, que i tant, que hi posaria tot el seu interès, a la impremta!, però que n’hi haurien d’ensenyar quatre coses, perquè no en sabia gaire, sobre impressió, tot i que li agradava escriure poesies i s’escarrassaria a fer uns volants ben bonics, uns volants fantàstics, perquè els poguessin deixar anar a so de bombo i platerets des dels bombarders i els pilots els poguessin recitar emocionats dins de la cabina, perquè al cap i a la fi, fer volants també era fer la guerra’’
La novel·la narra amb ofici el dia a dia d’un grup d’aquets servei secret, format per nou joves i la relació 
‘’Que tots els pares del món, quan estiguin a punt de deixar-nos, sàpiguen quin gran perill correrem sense ells.
Ens van ensenyar a caminar, i ja no caminarem més.
Ens van ensenyar a parlar, i ja no parlarem més.
Ens van ensenyar a viure, i ja no viurem més.
Ens van ensenyar a esdevenir Homes, i ja no serem ni Homes. Ja no serem res’’.
El SOE, va ser creat per Winston Churchill, l’any 1940 i va tenir un impacte important sobre el desenvolupament de la guerra i alguns historiadors han comentat que van obstaculitzar la fabricació de la bomba atòmica per part dels alemanys.
Dicker debutava amb Els últims dies dels nostres pares/Los últimos días de nuestros padres, un aperitiu del que després arribaria amb La veritat sobre el cas Harry Quebert.
Si aquell èxit no hagués arribat, el futur de Jöel Dicker estaria allunyat de la literatura com va afirmava l’any 2013 a L’Illa dels Llibres ”En set anys havia escrit sis novel·les dedicant-li tot el meu temps en l’escriptura. Llavors tenia clar que si ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert no l’haguessin acceptat m’hauria de dedicar a una altre feina per per guanyar-me la vida”.
Tot esperant la tercera novel·la, que podria acabar de confirmar-lo com un dels grans autors del moment, La Campana i Alfaguara publiquen el debut de l’escriptor suís.