‘La banda de Berlín. Germans de sang’, la novel·la que els nazis van prohibir i cremar

Recuperada una novel·la publicada l’any 1932 i que ens submergeix en els baixos fons de Berlín a través de la mirada d’una banda juvenil.


Poc sabem del seu autor, i trobar informació d’Ernst Haffer és una tasca gairebé impossible.
Sabem que va ser periodista i treballador social i que la novel·la ‘Germans de sang’ va ser publicada per primer l’any 1932, un any abans de l’ascens del Partit Nazi.
El llibre va ser prohibit i cremat públicament, un cop van arribar els nazis al poder. Precisament en aquest punt es perd també la pista de l’autor.

Vuitanta anys després, la novel·la ha estat redescoberta i publicada per MetroLit, una petita editorial alemanya que va creure en el potencial del text, després de vuit dècades.
La novel·la va suposar un èxit en la darrera Fira de Frankfurt i les editorials La Campana i Seix Barral van aconseguir els drets per publicar-la en català i castellà.

L’editorial alemanya va publicar l’any 2013 anuncis als diaris per aconseguir alguna pista sobre l’autor del text o d’algun familiar per tal de localitzar els hereus, però ningú va respondre i el nom d’Ernst Haffner continua, avui en dia, sent un misteri.

La banda de Berlín, Germans de sang (La Campana/Seix Barral) és una novel·la que compta amb ingredients de crònica periodística, que ens descobreix els fons de Berlín a principis dels anys 30 del segle XX, des del punt de vista de joves que formen part de bandes que es dediquen als petits furts i bàsicament a sobreviure en una ciutat, marcada com la resta del país, per la misèria.

‘’Però la salivera no atipa, mirar no atipa, l’olor de menjar que surt al carrer per la porta oberta no atipa! Tot plegat fa que l’afamat tingui encara més ràbia, que enfolleixi del desig d’omplir-se la panxa amb l’abundància dels altres!’’

És l’Alemanya del període d’entreguerres, on milers de joves adolescents viuen al carrer sense un futur clar, són víctimes de la Primera Guerra Mundial, molts provenien de famílies desestructurades i que havien fugit d’institucions d’educació social i correccionals

‘’En Ludwig no és cap criminal perillós. I a la colla hi ha cinc nois més que estan buscats, amb ordre de recerca, només perquè van fugir dels correccionals. Les autoritats tindrien molta feina si haguessin d’organitzar una gran actuació per cada intern que s’escapa’ Es tracta només de no posar-se a tret…’’

Ernst Haffner ofereix un text amb un llenguatge senzill, sense artificis, però molt directe, protagonitzats per joves que no es poden plantejar un futur i que realitzen petits furts i es busquen la vida per aconseguir algunes monedes que els permetin pagar-se una mica de menjar o alguna beguda.

Malgrat viure en ambients foscos, marcats per la delinqüència i la prostitució, la banda es mou per un codi propi marcat per la lleialtat

La novel·la, malgrat  ser escrita fa més de vuitanta anys continua vigent tal com assegura l’editor alemany, Peter Graf en el pròleg ‘’la novel·la continua sent vigent que explica alguna cosa del nostre present. La crisi, sobretot al sud d’Europa, ha començat fa temps a castigar de manera imparable la vida quotidiana de la gent i a determinar els projectes vitals dels joves’’ i que ‘l’elevat percentatge d’atur juvenil és tan sols un indici d’una realitat social que esdevé cada cop més desesperança i amenaçadora’’.