Molt abans de ser reconegut com a autor de novel·les històriques com “Els pilars de la terra”, l’escriptor gal·lès ja era un autor de thrillers.
Ken Follett publicarà l’11 de novembre “Mai” (Rosa dels vents/ Plaza&Janés), un nou thriller després de la publicació, ara fa un any de “Les tenebres i l’alba”, la preqüela d’”Els pilars de la Terra”
L’any 1989 Ken Follett va ser un autor conegut arreu del món gràcies a la publicació d”Els pilars de la terra”, el seu gran bestseller històric. Però un dècada abans, Follet ja havia iniciat una carrera literària amb novel·les amb ingredients de thriller, supsens i espionatge com “L’ull de l’huracà” que continuaria amb “Triple”, “La clave està en Rebecca” o “El hombre de San Petesburgo”.
Ara un cop tancada la sèrie d’”Els Pilars de la Terra” i la trilogia “El segle”, Follet torna als seus orígens literaris.
“Mai” arribarà a les llibreries l’11 de novembre per oferir-nos una novel·la ambientada en la imminent amenaça de la Tercera Guerra Mundial.
Ken Follett assenyala que “Quan em vaig estar documentant per escriure La caiguda dels gegants, em vaig adonar que la Primera Guerra Mundial havia estat una guerra que ningú l’havia volguda. Cap dels líders europeus dels dos bàndols havia tingut intenció que esclatés. Però, d’un en un, els emperadors i els primers ministres, sense buscar la guerra, van prendre un seguit de decisions —decisions lògiques i moderades— que ens van portar a un dels pitjors conflictes que hem conegut mai. I, tot d’una, em vaig preguntar: “I si tornés a passar?”. Amb aquesta reflexió, Follet va començar a escriure “Mai” on imagina un escenari de crisi global sense precedents en què un petit grup de personatges compromesos i tenaços lluita en una carrera contra rellotge. Amb escenaris globals, des de l’abrusador desert del Sahara fins a l’ala Oest de la Casa Blanca i els passadissos del poder de les grans capitals del món.
Ara fa un any, en la presentació de la novel·la “Les tenebres i l’alba”, l’escriptor confessava que per escriure una bona novel·la necessita al voltant de 150 escenes dramàtiques per oferir una obra interessant al lector. Bona part de l’èxit de les seves obres segons afirma l’autor es basa en ‘la potencia dramàtica de les escenes’.
Les seves novel·les no baixen de les 1000 pàgines i el fet que les seves obres siguin llargues no ha d’espantar al lector ‘si un llibre és bo, vols seguir llegint i et fa llàstima acabar-ho’. Assegura que un autor que ‘escriu alguna cosa que aconsegueix atrapar al lector, com més llarg sigui millor’.
Durant un temps Ken Follett publicava entre tres i quatre llibres l’any, era quan utilitzava pseudònims fins que l’any 1978 va escriure ‘L’ull de l’huracà’ i convençut que era el millor que havia escrit fins aquell moment va decidir posar el seu nom autèntic.
Les primeres novel·les de Ken Follett eren thrillers, gènere que va deixar, per endinsar-se en el terreny de la novel·la històrica. Confessa que ho va fer perquè ‘les meves novel·les perduressin en la memòria dels lectors’. Per Follett, ”un thriller i una novel·la històrica no son gèneres tan diferents. És cert que el meu enfocament és molt similar en els dos casos i sempre han d’incloure algun fet que permeti al lector continuar la lectura’. Assegura que en les seves novel·les ”Parlo de gent en perill, gent enamorada i això succeeix en tots dos gèneres” i té molt clar que ‘No es tracta només de consumir literatura i oblidar el que llegim’.
