Ken Follet publica La caiguda dels gegants, la primera part de la trilogia El segle, basada en la història del segle XX vista des de l’òptica de cinc familíes de diversa procedència.
Qui és quí a La caiguda dels gegants:
Els Williams. Miners de carbó a Gal·les. David és un home religiós, membre actiu del sindicat miner, estricte i amant de la seva família. Billy i Ethel, els seus fills, seran els protagonistes dels profunds i imminents canvis socials. Lluitaran amb èxit pels seusdrets i per l’emancipació de la classe obrera i de les dones.Els Fitzherbert. Aristòcrates anglesos. El comte Fitzherbert, amo deles mines i hereu de la gran mansió Ty Gwyn, està casat amb una princesa russa, Elizaveta, elitista i cruel. Lady Maud Fitzherbert és la germana del comte i molt diferent d’ell. D’idees avançades, creu en la democràcia i el sufragi universal. TyGwyn, «casa blanca» en gal·lès, és el lloc de reunió dels polítics conservadors, els amics nord-americans i alemanys i fins i tot els monarques, i on prenen decisions, més aviat desafortunades, sobre lapolítica europea.
Els Kostin. Els germans russos Grigori i Leonid no poden ser més oposats. Grigori és seriós i treballador; Leonid, al contrari, un llibertí. Però als dos els uneix una infantesa cruel. Orfes des de nens, la seva fràgil relació s’intensifica en esclatar la Revolució Russa, quan cau el règim del tsar i sorgeix el comunisme.
Els Ulrich.Aristòcrates alemanys molt ben relacionats.Robert treballa en el servei d’intel·ligència de l’Estat Major austríac. El seu cosí Walter és membre del servei secret britànic. Ambdós són espies en una època en què a més han d’evitar que els seus propis secrets surtin a la llum.
Els Deward. Membres de l’alta societat nord-americana.Gus Dewar, fill del senador Cameron Dewar, és assessor del president Wilson. Gus representa el futur, sap que el món sofrirà un canvi radical i que els governs hauran d’adaptar-s’hi. Tractarà que els seus amics, els aristòcrates britànics i alemanys, s’anticipin a aquesta transformació, però ells no accepten que el seu món estigui a punt de desaparèixer.
Argument:
Ara acabo de llegir la novel·la i la trobo excel·lent. Gran moment de plaer i aprenentatge. Ken Follet fa estimar els personatges i apassionar-te amb les seves passions, patir amb els seus patiments, odiar allò que odien… La meva edició té 1.016 pàgines i sincerament val la pena submergir-s’hi. Jo diria que sí que és per a tots els públics, com també ho són Els pilars de la Terra o Un món sense fi, malgrat la seva extensió. De fet, conec gent de molt diferents edats i condició a qui els han agradat aquestes grans obres!
[…] […]
[…] […]