L’autora de ‘Wolfgang’ publica nova novel·la juvenil. Sílvia Cantos ens recomana la seva lectura.
Veig que se li escapa el riure per sota el nas.
M’encanten aquests moments de complicitat.
La mare i jo. Sense interrupcions.
N’he tingut tan pocs, d’aquests moments, a la vida…
Juno (Fanbooks) és una història que remou consciències, és un crit contra el silenci covard i, és també, una oda a l’amistat i l’amor que trobes, en ocasions, allà on menys l’esperes. Narrada amb un ritme viu que manté al lector enganxat a la història i que topa al final amb una última escena que ens posa l’ai al cor, fent-nos patir desmesuradament l’autora fa una declaració d’amor a les mares, realment emocionant!
La Juno és la protagonista d’aquesta novel·la, una noia que ha crescut entre llars d’acollida i el centre de menors, algú a qui se li han penjat massa etiquetes i tancat portes, veu com se li ofereix una darrera ocasió, res que li interessi, però atiada per la Paula hi va i, la seva arribada a la nova escola és tota una declaració d’intencions, no hi té cap intenció d’encaixar i la seva actitud és tancada i bel·ligerant des del minut 0. Hi ha moments de petites flaqueses, instants de debilitat en que la Juno es mostra tal com és, deliberadament fràgil davant el rebuig, una jove que reclama l’afecte i la presència d’una mare, que li ha estat furtada, els records de complicitats que se li escapen provoquen un sentiment de tendresa cap a la dura Juno que s’emociona escoltant la veu de vellut de la dolça Adele.
La Juno amaga un odi envers els homes que sobta per la seva visceralitat. El professor marxa arrossegant els peus – he vençut!- i fent esses com una sargantana. Pobre paio, penso. Un tio acabat. No té res a fer amb mi. Els homes sempre són el mal i cal tenir-ho en compte. Dèbils, traïdors, covards, violents… Em guardo el ganivet imaginari i em torno a posar de seguida els cascos. Camino a pas ràpid. Però conèixer en Cesc, un professor embolcallat d’una pàtina de tragèdia que desperta un sentiment de companyonia en el lector. Un home que no es conforma a ensenyar als “bons”, sinó que intenta connectar amb tots els alumnes i que, amb els seus mètodes excèntrics aconsegueix posar contra les cordes tota la classe fins que reconeixen que ha passat alguna cosa. En Cesc amb la seva insistència a prova de bombes aconsegueix obrar el miracle.
M’ha agradat trobar elements que connecten amb Wolfgang, l’anterior i meravellós títol de l’autora, que si no heu llegit, us recomano. La ciutat de París, la força de les paraules, l’art com a teràpia i uns personatges meravellosos com són la Juno, la Paula i en Cesc, tan ben definits que costa de creure que no siguin reals. Per tot plegat, Juno és una novel·lassa apta per a joves de totes les edats!
Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008) i Pare de família busca (Alrevés, 2004). Amb Wolfgang (Columna, 2017) va guanyar el Premi Carlemany 2016.
Comença a llegir aquí
Sílvia Cantos