Jordi Solé afronta la quarta novel·la protagonitzada pel periodista Pol Vidal, després de ‘Barcelona Far-west’.
Jordi Milian
La Barcelona de l’any 1915 és l’escenari d’una novel·la amb ritme trepidant i molt cinematogràfic.
A Ciutat d’espies, el periodista Pol Vidal es troba a casa seva un espia de l’MI6 que l’involucra en un aventura per aconseguir els plànols d’una arma nova, el Martell de Thor. Els serveis secrets de mig Europa hi van al darrere d’aquesta poderosa arma conscients que el país que l’aconsegueixi dominarà el món.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Jordi Soler.
Ciutat d’espies és la quarta novel·la que publica i la primera després de la bona rebuda de Barcelona Far West. Què n’espera d’aquesta novel·la?
Doncs espero que sigui la novel·la que em consolidi dins del panorama narratiu català. És veritat que els mitjans van rebre molt bé el meu treball anterior, “Barcelona Far West”, però allà vaig pagar el preu de ser editat per una editorial petita i sense força de cara a la distribució. Ara, sota el segell de Columna, aquest problema ja està superat i espero de veritat que es noti.
Vosté es considera un escriptor d’aventures…
Em considero un autor de gènere. I no només d’un gènere. Les aventures estan bé perquè són un marc molt ampli. Vull dir que el western, la ciencia-ficció, la novel·la negra també poden ser considerades com aventures, depenent de com s’enfoquin. O sigui que, si em volen posar aquesta etiqueta, no em sentiré pas incòmode amb ella.
La ciutat de Barcelona segueix inspirant les seves novel·les. A l’anterior novel·la Barcelona Far West feia referència a la visita de Buffalo Bill a Barcelona l’any 1889 i ara ens proposa una novel·la d’espies.
Barcelona és una ciutat amb molta història i, per tant, molt literària. Té molt de camp per córrer. I en el cas de la Primera Guerra Mundial, i el paper que hi va jugar la ciutat, penso que hi havia un forat per omplir que jo he volgut tapar en part.
Torna amb el personatge del periodista Pol Vidal, Com definiria el seu personatge?
Pol Vidal és un periodista de raça. Un d’aquells homes que serien capaços d’anar al infern si amb allò aconseguissin material per un bon article. Però no és un home d’acció. També és algú que intenta fer sempre el que creu que és just.
Què li espera a Pol Vidal en aquesta novel·la?
El repte més gran de la seva vida. Sense voler-ho ni estar-ne preparat, es veurà abocat a una carrera entre les principals potències europees de l’època per fer-se amb una arma poderosíssima, capaç de decidir la Primera Guerra Mundial del cantó del que la posseeixi. Ja pot imaginar-se que amb una cosa semblant en joc, els jugadors no estan de romanços, precisament…
Ciutat d’espies està ambientada l’any 1915. Per què ha situat la trama en la Primera Guerra Mundial?
Perquè crec que és un període històric apassionant i no massa explotat pels autors de ficció. Ara potser s’ha posat una mica de moda amb la novel·la de Ken Follet i la peli del Spielberg. Però així como hi ha moltíssimes històries ambientades a la Segona Guerra Mundial, n’hi ha molt poques a la Primera. I, cregui’m, el tema dóna per molt.
Com era la ciutat de Barcelona l’any 1915?
Una ciutat convulsa. D’una banda, la burgesia de l’època s’estava enriquint a tota velocitat gràcies a vendre material de guerra a tots dos bàndols a la vegada. De l’altra, els treballadors eren cada vegada més conscients de com els explotaven els patrons i de la injustícia del sistema que els oprimia. I, per acabar-ho d’adobar, s’estava veient envaïda per tota mena de personatges del diner i la cultura que hi havia arribat d’una París assetjada pels alemanys. És a dir, el caldo de cultiu ideal per una història d’espionatge.
Ciutat d’espies és una novel·la de ficció però que compta amb molts episodis reals.
Quin pes hi tenen els elements històrics a la novel·la?
Un pes fonamental. He tractat de ser especialment curós amb tot el que fa al context històric, tant pel que fa als escenaris, com als personatges i, fins i tot, als objectes. Cada cop que parlo d’alguna cosa, encara que sigui minsa, com una cançó o una beguda, he buscat que fossin de l’època i estiguessin de moda en aquell moment. No li parlo ja dels personatges reals que apareixen a la trama…
A Ciutat d’espies apareixen personatges reals com Manuel Bravo Portillo, que va ser un agent a sou dels alemanys…
És el que li deia. Mentre em documentava pel llibre vaig descobrir aquest personatge fascinant, un comissari de policia que va fer carrera a base de reprimir amb mà de ferro el moviment obrer durant la Setmana Tràgica i que durant la Primera Guerra Mundial va treballar gairebé obertament a sou dels alemanys. Era un dolent massa bo com per no utilitzar-lo al llibre. I un altre personatge històric que he treballat amb especial cura és Koba, el bolxevic que arriba a Barcelona per fer-se amb l’arma. Tot el que s’explica a la novel·la d’ell és rigorosament cert… Tot, excepte, és clar, la seva participació en la persecució de l’arma, que això és una invenció.
A la seva novel·la es parla d’una poderosa arma anomenada el Martell de Thor. Quin poder tenia aquesta arma? Va existir realment?
El Martell de Thor és, en veritat, una adaptació de collita pròpia d’un artilugi que va existir de veritat i que es deia “El Raig de la Mort”. Aquest artefacte el va inventar el xec Nicola Tesla, un dels científics més grans i més injustament oblidats del segle XX. Mai no es va arribar a desenvolupar, però la idea era, més o menys, fer servir l’electricitat extreta del camp magnètic de la terra com a arma. Tesla va intentar vendre la idea a l’exèrcit dels Estats Units a començaments dels anys 30, però els americans van rebutjar la oferta i tot l’afer va caure en l’oblit. Jo ignorava aquest episodi, però coneixia la figura de Tesla i vaig pensar en utilitzar-lo com a ment mestra darrera del Martell de Thor. La meva sorpresa va ser enorme quan vaig descobrir que l’arma que jo volia atribuir-li com a part de la trama del llibre, ell ja l’havia inventada de veritat…
Ciutat d’espies compta amb molta acció i amb un ritme cinematogràfic. Dos elements que solen agradar i molt als lectors i que formen part de la seva marca literària.
El cine és una de les meves grans passions i jo, membre de la primera generació que va créixer mirant la TV. Gairebé és inevitable, doncs, que a l’hora d’explicar les meves pròpies històries ho faci de la manera que he après d’una manera gairebé inconscient. Al capdavall la cosa és tan simple com intentar donar als lectors el que a mi m’agrada trobar quan sóc un d’ells.
S’imagina una superproducció cinematogràfica de Ciutat d’espies?
I tant! De fet, tots els meus llibres són perfectament adaptables al cinema. La pega és que són produccions cares de fer. Ara mateix, però, ja hi ha un guió escrit de “Barcelona Far West” que està esperant llum verda per ser portat a la pantalla.
Si li deixen escollir, Quins actores podrien protagonitzar Ciutat d’espies?
Clive Owen, Ewan McGregor, Diane Kruger i alguns altres menys coneguts. De fet, si li sóc sincer, he descrit els personatges tenint-los a ells al cap…
