El periodista i escriptor publica ‘Puja a casa’ (L’altra editorial/Libros del Asteroide), un recull de 10 relats guardonats amb el Premi Documenta.
Jordi Nopca s’ha guanyat la credibilitat com a periodista gràcies als articles i entrevistes literàries publicades des de fa uns anys al diari Ara.
Com a escriptor, debutava amb la novel·la El talent (LaBreu Edicions ) on ja podíem fer-nos una idea del seu potencial com a escriptor que ara desplega amb la publicació de deu relats que ens parlen de la pèrdua o el sentiment de pèrdua sigui personal o laboral, protagonitzats per diversos personatges que solen viure desorientats.
Jordi Nopca ens convida a ‘pujar a casa’ i a gaudir d’uns relats que l’han fet mereixedor del Premi Documenta 2015.
Els lectors d’El talent trobaran diferències en el to però no en l’estil de Nopca, que ha aconseguit en dues publicacions crear un estil propi marcat per l’humor i la ironia barrejat amb un to, en certes ocasions, molt àcid.
Sí en El talent , ambientava la novel·la a Lisboa, Jordi Nopca, decideix quedar-se ben a prop i situa els relats en diferents barris de Barcelona o L’Hospitalet.
‘’Barcelona és adorada pels turistes, però passa per un moment delicat. Al passeig de Gràcia s’hi han instal·lat algunes de les botigues més cares del món. Ciutat Vella resplendeix amb l’orina dels visitants anglesos, suecs, italians i russos, que es barreja sense fer escarafalls amb les evacuacions líquides autòctones. A Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts hi ha veïns que tenen com a única ocupació passejar el gosset i conservar el patrimoni familiar. Pedralbes té una concentració important de cases amb jardí, porters amb uniforme i escoles de negocis: també hi ha dones que rejoveneixen passant per la vareta màgica del quiròfan’’.
Els personatges de ‘Puja a casa’ són persones que ens podem trobar al carrer o en qualsevol bar amb una galeria de personatges ben variada formada entre d’altres per un perruquer de gossos a qui l’ha deixat la seva parella, una venedora d’un centre comercial que en plena campanya nadalenca, un client li regala cada dia un got de xocolata, un xinès que porta un bar davant de la Filmoteca o la trobada d’un escriptor amb el seu traductor.
Com si és tractés d’una sèrie de televisió o una pel·lícula els contes de ‘Puja a casa’ hi apareixen ‘cameos’ destacats protagonitzats per l’escriptor Peter Stamm a ‘Navalla suïssa’ o la néta de Blake Edwards a ‘La pantera d’Oklahoma’’.
‘’L’autor es va repassar el cambrer de dalt a baix: tenia una panxa considerable i un sotacoll prominent, particularitats poc indicades per seduir la néta de Blake Edwards.
-Pensi que fa vint-i-tres anys que m’hi dedico, a aquesta professió.
-Ho ha dit abans. Encara no me n’havia oblidat.
-En tot aquest temps puc comptar amb els dits d’una mà les oportunitats que he tingut de muntar-m’ho amb una dona rica.
-Amb la néta de Blake Edwards
-Com vostè vulgui. Jo la tinc batejada des de fa estona. Per mi, ella és la pantera d’Oklahoma.’’’
El jurat del premi Documenta va voler destacar-ne la prosa quirúrgica, la intenció literària i els tocs d’humor per retratar el món de la parella dins d’un context contemporani en què els personatges pateixen els estralls de la crisi econòmica i la desorientació vital.
Jordi Nopca, observa la realitat que l’envolta per després transformar-la i crear un univers molt personal amb un estil propi.
Acceptem la invitació de pujar a casa i llegim els relats que ens proposa perquè Nopca sembla haver trobat la màquina de talent de la seva primera novel·la.
Libros del Asteroide publica la versió en castellà amb traducció del mateix Jordi Nopca.
