Jordi de Manuel i ‘La mort del corredor de fons’.

Des de Tres somnis blaus fins a La mort del corredor de fons, Jordi de Manuel ha creat una sèrie de novel·les negres ben diferents i que cadascuna d’elles funciona per si sola. Ja fa dotze anys de la primera novel·la protagonitzada per l’inspector Marc Sergiot.

Jordi de Manuel combina l’ofici d’escriptor amb el de professor de secundària. Les seves novel·les es mouen en el gènere negre, un terreny que de Manuel si sent còmode, on demostra novel·la a novel·la  la seva qualitat com a creador d’històries que enganxen  per la seva força en la trama  i en  els diàlegs.

Com ja va fer a la novel·la El raptor de gnoms, la història torna a situar-se  a la serra de Collserola on  Miquel Olivera, un doctor jubilat troba unes restes humanes mentre passeja el seu gos.  L’inspector Marc Sergiot, amb l’ajut de l’agent Carles Fortiana, s’encarreguen  de la investigació.  Però les morts no acaben aquí i en un altre barri de Barcelona es produeixen altres assassinats.

La caporal Lídia Sánchez i l’agent Pau Ribó, de la brigada d’homicidis dels Mossos d’Esquadra, sospiten que els casos estan relacionats.

A partir d’aquest moment coneixerem la vida de tres personatges que seran cabdals en La mort del corredor de fons.
Un jove marroquí anomenat Hakim decideix abandonar el seu pais per viure una vida millor. Destaca com a corredor i somia convertir-se en atleta professional, per una altre banda el petit delinqüent Leo Reyes i el georgià Zoran que té  uns negocis més aviat turbulents.

Aquests personatges serveixen d’excusa a Jordi de Manuel per oferir-nos una novel·la amb certa denúncia social i tractar  qüestions relacionades  amb el tràfic d’òrgans i les màfies de tràfic il·legal de persones.

En moltes ocasions la novel·la negra compta  amb  aquest component de denuncia i l’escriptor català no deixar escapar aquesta oportunitat.

Jordi de Manuel ens ofereix una vegada més  un novel·la intensa que arribarà al seu clímax i punt culminant  en una escena ambientada en un bar  anomenat  Sena que destaca per la força narrativa i el seu  ritme angoixant,  que podia haver escrit el mateix Tarantino per la pel·lícula  Reservoir dogs.

Com sol fer el director nordamericà, Jordi de Manuel també compta amb la seva pròpia banda sonora amb les  Clocks de Coldplay, All nightmare long de Metallica, Friday I’m in love de The Cure, Lola de The Kinks entre d’altres clàssics.

Mentre esperen si algun director es decideix en adaptar al cinema o a la televisió les novel·les de l’inspector Marc Sergiot poden recuperar anteriors títols com Cel taronges, Cabells porpres, L’olor de la pluja,  El raptor de gnoms,  i Mans lliures.